Ves al contingut principal

Absents / Aniversari

ABSENTS. Només faltaria, el conseller de Cultura i l’alcalde Tarragona han signat un conveni de col·laboració sobre els usos lingüístics que garanteix a la nostra llengua un estatus d’oficialitat durant la celebració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona. Repeteixo, només faltaria que no fos així a cada nostra. De fet, ja costa d’entendre que calgui signar res per garantir-ho. Hi haurà el català, sí, però en canvi no hi haurà catalans. Més de quatre mil esportistes de 26 nacionalitats, 3.500 voluntaris, 33 disciplines esportives. Una vegada més i a casa nostra, les nostres seleccions seran absents i els nostres esportistes obligats a defensar els interessos d’un altre. La nostra lluita per la dignitat, el ja n’hi ha prou, va disputar una primera batalla molt important en l’àmbit esportiu. Per desgràcia, fins i tot en una competició tan menor com aquesta, Espanya continua essent un mur unitarista, incapaç de cap cessió.

ANIVERSARI. Coincidint amb la data de la insurrecció militar feixista de 1936, el Govern català va organitzar al Palau de la Música un emotiu acte de commemoració del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, farcit de moments musicals i literaris de gran relleu, que va acabar (com comença a fer-se costum al Palau) amb un cant dels Segadors espontani i a crits d’independència des de la platea; al Parlament, igualment, les famílies dels parlamentaris i dels treballadors de la casa perseguits durant el franquisme van rebre també un càlid homenatge amb la presidenta Forcadell. L’Estat espanyol, immers en la comèdia de la constitució del Congreso, no va ser capaç de programar coincidint amb la celebració més que una pel·lícula de propaganda franquista a la segona cadena de la televisió pública que paguem. Ben bé som dues realitats molt i molt desconnectades.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.