Ves al contingut principal

Arguments / Confiança

ARGUMENTS. Aquest cap de setmana els socis de l’Assemblea som cridats a votar sobre la conveniència o no de la convocatòria d’un Referèndum d’Independència. En resposta a Germà Bel (i a una part de l’independentisme, la més propera al Partit Demòcrata, encara que no tot), Jordi Graupera ha fet una brillant exposició de motius a favor: cal que el Referèndum, en qualsevol cas, sigui un veritable exercici de sobirania (amb el paraigües d’una Llei de Transitorietat Jurídica que l’empari) i que tingui un caràcter realment vinculant, és a dir, que superi els efectes d’una baixa participació, resultat del boicot del no i de l’Estat mitjançant la pressió judicial i policial. Si falla algun d’aquests dos trets essencials, ha de ser només per la intervenció per la força de l’Estat per aturar-ho. I si és així, la càrrega de legitimitat que rebrà el procés serà essencial per fer-lo encara més majoritari.

CONFIANÇA. El debat al voltant del referèndum s’ha fet especialment intens aquesta setmana, amb la publicació d’un manifest favorable a una seqüència consistent a aprovar una Llei de Transitorietat que empari un Referèndum vinculant i la immediata aplicació del seu resultat pel Parlament, i també amb la consulta convocada entre els socis de l’Assemblea. Entre els qui han evitat posicionar-se a favor o en contra hi trobem Vicent Partal, qui defensa que, abans cal concentrar-se en la moció de confiança, sense l’èxit de la qual s’estronca tot. Passi que passi al setembre, però, la incompatibilitat entre els extrems de la transversalitat independentista no només fa inviable transitar ara el camí d’un procés constituent, sinó ni tan sols una majoria parlamentària estable. Cal anar doncs, a l’únic que es pot fer amb acord de tothom: un referèndum vinculant el més aviat possible. L’única manera de salvar el mandat del 27-S.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.