Arguments / Confiança

ARGUMENTS. Aquest cap de setmana els socis de l’Assemblea som cridats a votar sobre la conveniència o no de la convocatòria d’un Referèndum d’Independència. En resposta a Germà Bel (i a una part de l’independentisme, la més propera al Partit Demòcrata, encara que no tot), Jordi Graupera ha fet una brillant exposició de motius a favor: cal que el Referèndum, en qualsevol cas, sigui un veritable exercici de sobirania (amb el paraigües d’una Llei de Transitorietat Jurídica que l’empari) i que tingui un caràcter realment vinculant, és a dir, que superi els efectes d’una baixa participació, resultat del boicot del no i de l’Estat mitjançant la pressió judicial i policial. Si falla algun d’aquests dos trets essencials, ha de ser només per la intervenció per la força de l’Estat per aturar-ho. I si és així, la càrrega de legitimitat que rebrà el procés serà essencial per fer-lo encara més majoritari.

CONFIANÇA. El debat al voltant del referèndum s’ha fet especialment intens aquesta setmana, amb la publicació d’un manifest favorable a una seqüència consistent a aprovar una Llei de Transitorietat que empari un Referèndum vinculant i la immediata aplicació del seu resultat pel Parlament, i també amb la consulta convocada entre els socis de l’Assemblea. Entre els qui han evitat posicionar-se a favor o en contra hi trobem Vicent Partal, qui defensa que, abans cal concentrar-se en la moció de confiança, sense l’èxit de la qual s’estronca tot. Passi que passi al setembre, però, la incompatibilitat entre els extrems de la transversalitat independentista no només fa inviable transitar ara el camí d’un procés constituent, sinó ni tan sols una majoria parlamentària estable. Cal anar doncs, a l’únic que es pot fer amb acord de tothom: un referèndum vinculant el més aviat possible. L’única manera de salvar el mandat del 27-S.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas