Ves al contingut principal

Assassins / Bandera

ASSASSINS. Aquesta setmana, la mateixa en la qual l’Ajuntament de Barcelona (felicitats, Jaume Asens!) ha ratificat el tancament de la vergonyosa Llibreria Europa de Gràcia, l’Audiència de València ha ordenat retornar tot un seguit d’objectes de propaganda nazi que havien estat confiscats fa anys a un dels condemnats per l’assassinat de Guillem Agulló. Resulta difícil descriure el fàstic que provoca que aquestes proves de convicció, per comptes de ser destruïdes, siguin retornades a un delinqüent condemnat per portar a la pràctica fins a la mort l’ideari feixista. Entretant, el mateix Consell General del Poder Judicial que va apartar dos anys de la carrera judicial el jutge Vidal per pensar diferent, donava el vistiplau a la reincorporació del (manifestament) delinqüent Daniel de Alfonso a l’Audiència de Barcelona, i el Borbó Felip VI ens donava lliçons d’independència del poder judicial des de l’Escola i al costat del president Puigdemont. De pandereta.

BANDERA. Durant mesos els hem sentit sacsar la bandera del referèndum. Es tractava, naturalment, de marejar la perdiu. Tan aviat com han pogut l’han desat al calaix. Tots els cinc aspirants a dirigir Podemos a Catalunya es manifestaven el cap de setmana passat en contra d’un Referèndum que convoqui el Parlament si no és acordat amb Espanya, és a dir, que només defensen un referèndum si és segur que no es farà mai. Fins aquí hem arribat: ara toca oblidar els lideratges dels Comuns i centrar-se en la gent que comparteix un ideal de canvi sincer. A hores d’ara ja sabem que els qui van al davant, conservadors de mena, només aspiren a blindar l’statu quo. Explicar la proposta d’una República Catalana inclusiva i potent i posar-la a votació: i quan arribi la policia espanyola, que Ada Colau, Xavier Domènech i Joan Coscubiela la defensin.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…