Ves al contingut principal

Brutícia / Canvi

BRUTÍCIA. Amb el pas dels dies hem anat coneixent nous detalls, a quin més fastigós, de la trama de persecució política de l’independentisme ordida des del Ministerio del Interior espanyol i l’Oficina Antifrau catalana. El nivell d’immundícia, de misèria humana i política que regalima de cadascuna de les píndoles que ens ha ofert el diari publico.es és d’autèntica llàstima. Un manual dels baixos fons a cavall entre els usos de la màfia i els de Pere Gotera i Otilio. Filtració dosificada de la informació/desinformació als periodistes i mitjans amics, ús de la fiscalia (del poder judicial, vaja) a benefici d’interessos d’intoxicació, configuració d’unitats de policia política al servei d’una estratègia de persecució de ciutadans per les seves idees. I més, i més, i més. Sense cap mena de dubte, es tracta del major escàndol de la “democràcia” espanyola des del GAL i els nostres mitjans sembla que no hi suquen el pa que caldria.

CANVI. El búnquer del 78 ha estat el gran triomfador del 26-J. L’Espanya de la que sempre us parlo, la que retrata acuradament i puntual, cada tres mesos, l’enquesta del CIS, la que li agrada ser com és (i en té tot el dret a ser-ho, que som nosaltres, minoria nacional, els que no en tenim a obligar-los a canviar!) ha decidit per via electoral que la corrupció generalitzada del Partit Popular no és important (dos escons més al País Valencià!), que les polítiques de la “troika” ja li estan bé i que la lluita contra l’independentisme ha de transitar tots els camins, legals o il·legals, tant se val. Ha sentenciat que Jorge Fernández Díaz no només no ha de dimitir, sinó que ni tan sols ha de donar explicacions al Congrés. Aquesta és l’Espanya real, no el “matrix” on alguns (que rima amb Comuns) han passat vivint mig any.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…