Ves al contingut principal

Canadenca / Catalanisme

CANADENCA. Miquel Iceta ha tornat amb la seva vella idea (cop de pilota i endavant) d’un marc legal que permeti un referèndum d’autodeterminació si els catalans voten no a una suposadament possible reforma constitucional. Naturalment, es tracta d’una mostra més del dret a diferir al qual s’han abonat els socialistes catalans, després d’anar reculant, passa a passa, fins i tot envers els plantejaments d’algú tan poc sospitós com Pere Navarro. Fum poc dens, atès que a Espanya no s’acordarà (més enllà de la pura cosmètica que permeti vestir un pacte de legislatura més o menys estable) cap mena de reforma profunda de la Constitució. I tot i que estem parlant de pura ciència ficció, el PSOE i la revolta interna dels seus quadres a Catalunya, va obligar el PSC a recular en menys de 24 hores. Disculpin l’acudit fàcil, però la d’Iceta, més que quebequesa, és més aviat la via Toronto.

CATALANISME. Els taronges d’Albert Rivera han quedat molt tocats, particularment a Catalunya. Després de tocar el cel, en versió Junts pel No, el passat 27-S, no han fet més que perdre suports, en aquelles eleccions, les generals, que els haurien de ser les més propícies. Fins al punt, de situar-se a Catalunya més de dos punts per sota de la mitjana estatal de percentatge de vot i de perdre pràcticament aquí una quarta part de tots els vots evaporats pel conjunt de les seves candidatures. El mateix que Podemos, tot sembla indicar que a Ciudadanos han volgut estirar massa el xiclet: pretendre aparèixer com els veritables catalanistes per pescar en les aigües de l’antiga CiU és quelcom senzillament increïble per als catalanistes de tota la vida i fins i tot clarament contraproduent, perquè empeny els seus votants cap als veritables patriotes que es deixen la pell a les clavegueres: el PP.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…