Ves al contingut principal

Canadenca / Catalanisme

CANADENCA. Miquel Iceta ha tornat amb la seva vella idea (cop de pilota i endavant) d’un marc legal que permeti un referèndum d’autodeterminació si els catalans voten no a una suposadament possible reforma constitucional. Naturalment, es tracta d’una mostra més del dret a diferir al qual s’han abonat els socialistes catalans, després d’anar reculant, passa a passa, fins i tot envers els plantejaments d’algú tan poc sospitós com Pere Navarro. Fum poc dens, atès que a Espanya no s’acordarà (més enllà de la pura cosmètica que permeti vestir un pacte de legislatura més o menys estable) cap mena de reforma profunda de la Constitució. I tot i que estem parlant de pura ciència ficció, el PSOE i la revolta interna dels seus quadres a Catalunya, va obligar el PSC a recular en menys de 24 hores. Disculpin l’acudit fàcil, però la d’Iceta, més que quebequesa, és més aviat la via Toronto.

CATALANISME. Els taronges d’Albert Rivera han quedat molt tocats, particularment a Catalunya. Després de tocar el cel, en versió Junts pel No, el passat 27-S, no han fet més que perdre suports, en aquelles eleccions, les generals, que els haurien de ser les més propícies. Fins al punt, de situar-se a Catalunya més de dos punts per sota de la mitjana estatal de percentatge de vot i de perdre pràcticament aquí una quarta part de tots els vots evaporats pel conjunt de les seves candidatures. El mateix que Podemos, tot sembla indicar que a Ciudadanos han volgut estirar massa el xiclet: pretendre aparèixer com els veritables catalanistes per pescar en les aigües de l’antiga CiU és quelcom senzillament increïble per als catalanistes de tota la vida i fins i tot clarament contraproduent, perquè empeny els seus votants cap als veritables patriotes que es deixen la pell a les clavegueres: el PP.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.