Ves al contingut principal

Ciment / Colònia

CIMENT. La tenen de ciment armat, la cara. En Comú Podem llançava diumenge passat la candidatura de Xavier Domènech a la presidència del Congreso. Immediatament, Ada Colau i els seus llançaven una campanya de pressió mediàtica a Esquerra i el Partit Demòcrata per aconseguir que hi donessin suport. Tot plegat descriu la immensa barra dels Comuns: després de mesos de votar en contra de tot el que proposa Junts pel Sí, de titllar d’inútil el Procés Constituent no subordinat amb que s’havien compromès en campanya, d’evitar la tramitació dels pressupostos, de titllar el president i el seu Govern d’hereus d’en Pujol, d’acusar de màfia el grup municipal convergent objecte de la policia política del PP, ara, després de tot això, demanen que, per Catalunya, se’ls voti, així, de franc, el seu candidat, com si fos un objectiu nacional. De veritat que tenir la cara més dura sembla del tot impossible.

COLÒNIA. Llegir l’explicació dels fets, la narració personal de la Montserrat Puig, del cas de la ciutadana maltractada a la comissaria de la policia espanyola de Vic fa feredat. Per a aquells que consideren que exagerem quan diem que això és una colònia, convé explicar que coses com aquestes estan passant aquí i ara. Funcionaris de l’Estat espanyol que es comporten amb la mentalitat de qui es mou en terra conquerida. Afortunadament, encara que pocs, que la majoria acceptaven canviar de llengua quan eren obligats a emprar l’espanyol, hi ha qui comença a dir prou: la Montserrat Puig es va plantar i va decidir defensar la seva dignitat. Cada dia més i més gent d’aquest país, amb el suport d’entitats com la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i tantes altres, ha decidit que no mirarà cap a una altra banda, que no abaixarà el cap, que això no és normal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.