Ves al contingut principal

Ciment / Colònia

CIMENT. La tenen de ciment armat, la cara. En Comú Podem llançava diumenge passat la candidatura de Xavier Domènech a la presidència del Congreso. Immediatament, Ada Colau i els seus llançaven una campanya de pressió mediàtica a Esquerra i el Partit Demòcrata per aconseguir que hi donessin suport. Tot plegat descriu la immensa barra dels Comuns: després de mesos de votar en contra de tot el que proposa Junts pel Sí, de titllar d’inútil el Procés Constituent no subordinat amb que s’havien compromès en campanya, d’evitar la tramitació dels pressupostos, de titllar el president i el seu Govern d’hereus d’en Pujol, d’acusar de màfia el grup municipal convergent objecte de la policia política del PP, ara, després de tot això, demanen que, per Catalunya, se’ls voti, així, de franc, el seu candidat, com si fos un objectiu nacional. De veritat que tenir la cara més dura sembla del tot impossible.

COLÒNIA. Llegir l’explicació dels fets, la narració personal de la Montserrat Puig, del cas de la ciutadana maltractada a la comissaria de la policia espanyola de Vic fa feredat. Per a aquells que consideren que exagerem quan diem que això és una colònia, convé explicar que coses com aquestes estan passant aquí i ara. Funcionaris de l’Estat espanyol que es comporten amb la mentalitat de qui es mou en terra conquerida. Afortunadament, encara que pocs, que la majoria acceptaven canviar de llengua quan eren obligats a emprar l’espanyol, hi ha qui comença a dir prou: la Montserrat Puig es va plantar i va decidir defensar la seva dignitat. Cada dia més i més gent d’aquest país, amb el suport d’entitats com la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i tantes altres, ha decidit que no mirarà cap a una altra banda, que no abaixarà el cap, que això no és normal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…