Ciment / Colònia

CIMENT. La tenen de ciment armat, la cara. En Comú Podem llançava diumenge passat la candidatura de Xavier Domènech a la presidència del Congreso. Immediatament, Ada Colau i els seus llançaven una campanya de pressió mediàtica a Esquerra i el Partit Demòcrata per aconseguir que hi donessin suport. Tot plegat descriu la immensa barra dels Comuns: després de mesos de votar en contra de tot el que proposa Junts pel Sí, de titllar d’inútil el Procés Constituent no subordinat amb que s’havien compromès en campanya, d’evitar la tramitació dels pressupostos, de titllar el president i el seu Govern d’hereus d’en Pujol, d’acusar de màfia el grup municipal convergent objecte de la policia política del PP, ara, després de tot això, demanen que, per Catalunya, se’ls voti, així, de franc, el seu candidat, com si fos un objectiu nacional. De veritat que tenir la cara més dura sembla del tot impossible.

COLÒNIA. Llegir l’explicació dels fets, la narració personal de la Montserrat Puig, del cas de la ciutadana maltractada a la comissaria de la policia espanyola de Vic fa feredat. Per a aquells que consideren que exagerem quan diem que això és una colònia, convé explicar que coses com aquestes estan passant aquí i ara. Funcionaris de l’Estat espanyol que es comporten amb la mentalitat de qui es mou en terra conquerida. Afortunadament, encara que pocs, que la majoria acceptaven canviar de llengua quan eren obligats a emprar l’espanyol, hi ha qui comença a dir prou: la Montserrat Puig es va plantar i va decidir defensar la seva dignitat. Cada dia més i més gent d’aquest país, amb el suport d’entitats com la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i tantes altres, ha decidit que no mirarà cap a una altra banda, que no abaixarà el cap, que això no és normal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas