Ves al contingut principal

Comuns / Enquestes

COMUNS. La castanya electoral dels QWERTY ha estat de les que fan època. Mentre els líders a Catalunya i els seus assessors polítics s’enroquen (els d’Iniciativa, com correspon a la vella política, els qui més), s’introdueixen en una fase de teorització exprés per justificar el seu conservadorisme, el replegament (algun opinador cupaire proper parla de llarg hivern), la negativa a la ruptura que lamentablement, ben aviat hem tingut els primers indicis, els alinearà en els mesos decisius amb la dreta neofranquista. A la base, però, la veu de regidors com els comunaires de Sant Adrià de Besòs o Ripollet, l’evidència que Espanya té altres valors i altres interessos (i perquè hauria de canviar, doncs?) va fent forat. Els resultats del 26-J poden marcar un abans i un després en el procés d’eixamplament de la majoria independentista. Caldrà que sapiguem oblidar-nos de la cúpula i pensar en la seva gent.

ENQUESTES. Més enllà dels errors metodològics (encara enquestes telefòniques, sí?) sembla que, en un context fortament polaritzat s’accentua l’existència d’un vot vergonyant. Un país on la platocràcia i les xarxes impulsen, a dreta i esquerra, candidatures modernes i guais, però on bona part de la gent acaba votant els de sempre. Amb la meva poca experiència com a enquestador a peu d’urna, sembla que s’ha ponderat incorrectament el pes d’aquells qui es neguen a contestar, que no representen aleatòriament tot l’electorat (és sobretot gent gran i amb menys formació), sinó que es concentra en candidatures que després resten infrarepresentades; és el que passa amb el PP a Espanya i amb CDC a Catalunya. I al contrari, aquí, els votants d’En Comú Podem i d’Esquerra voten eufòrics i contesten tants enquestadors com trobin pel camí. Corregir les deficiències de la mostra hauria de ser, doncs, l’aportació fonamental dels professionals de la demoscòpia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…