Ves al contingut principal

Comuns / Enquestes

COMUNS. La castanya electoral dels QWERTY ha estat de les que fan època. Mentre els líders a Catalunya i els seus assessors polítics s’enroquen (els d’Iniciativa, com correspon a la vella política, els qui més), s’introdueixen en una fase de teorització exprés per justificar el seu conservadorisme, el replegament (algun opinador cupaire proper parla de llarg hivern), la negativa a la ruptura que lamentablement, ben aviat hem tingut els primers indicis, els alinearà en els mesos decisius amb la dreta neofranquista. A la base, però, la veu de regidors com els comunaires de Sant Adrià de Besòs o Ripollet, l’evidència que Espanya té altres valors i altres interessos (i perquè hauria de canviar, doncs?) va fent forat. Els resultats del 26-J poden marcar un abans i un després en el procés d’eixamplament de la majoria independentista. Caldrà que sapiguem oblidar-nos de la cúpula i pensar en la seva gent.

ENQUESTES. Més enllà dels errors metodològics (encara enquestes telefòniques, sí?) sembla que, en un context fortament polaritzat s’accentua l’existència d’un vot vergonyant. Un país on la platocràcia i les xarxes impulsen, a dreta i esquerra, candidatures modernes i guais, però on bona part de la gent acaba votant els de sempre. Amb la meva poca experiència com a enquestador a peu d’urna, sembla que s’ha ponderat incorrectament el pes d’aquells qui es neguen a contestar, que no representen aleatòriament tot l’electorat (és sobretot gent gran i amb menys formació), sinó que es concentra en candidatures que després resten infrarepresentades; és el que passa amb el PP a Espanya i amb CDC a Catalunya. I al contrari, aquí, els votants d’En Comú Podem i d’Esquerra voten eufòrics i contesten tants enquestadors com trobin pel camí. Corregir les deficiències de la mostra hauria de ser, doncs, l’aportació fonamental dels professionals de la demoscòpia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…