Ves al contingut principal

Confiança / Credibilitat

CONFIANÇA. Aquesta setmana fins i tot l’associació conservadora de la magistratura espanyola ha criticat el retorn del magistrat Daniel de Alfonso a les seves responsabilitats com a jutge de l’Audiència de Barcelona. Certament, després de l’espectacle lamentable, mafiós, d’un director de l’Oficina Antifrau defraudant els principis més bàsics de la democràcia, començant per la divisió de poders, cal tenir molta indignitat per presentar-se davant dels ciutadans com algú amb prou dignitat per impartir justícia. De la mateixa manera que costa d’entendre que els agents dels mossos que van extra-limitar-se fins causar-li la mort a Juan Andrés Benítez tornin a intervenir al carrer d’aquí no gaire, també costa molt assumir que algú que ha demostrat un nul interès per l’equanimitat, que ha fet del sectarisme la seva divisa, pretengui actuar ara com a magistrat. Si a mi em toqués com a jutge sortiria corrent de la sala de vistes.

CREDIBILITAT. Un dels principals problemes del val tot contra els catalans és el mal que els mateixos espanyols es fan. Un país amb principis democràtics tan tendres hauria de ser particularment curós a l’hora de preservar els mecanismes més bàsics d’un estat de dret. Al contrari, posar tota la maquinària de l’estat al servei de la defensa d’un búnquer de poder mesetari no ha fet sinó podrir una mica més el seu prestigi. Com volen, ara, que ens mirem les seves operacions-espectacle contra la corrupció que quedaran en no res. Si és que, realment, el jutge del Vendrell vol avançar en la seva investigació de vuit possibles delictes amb la detecció de noves proves, com és possible que la guàrdia civil, a la qual s’encarreguen els escorcolls, informi tantes hores abans la premsa, amb la lògica possibilitat que els propis investigats arribin a saber-ho i destrueixin qualsevol prova?

Comentaris

  1. El baix sentit de l'ètica, per no dir gens, d'aquest jutge anomenat De Alfonso, és dels que provoquen. Provoca la ràbia dels qui veiem i sabem com està de baixa l'ètica social. De fet, bullo per veure que encara hi pot haver justícia universal que inhabiliti per sempre més aquest fenomen de personatges. Aquest, en Jorge Fdez, Díaz i tants i tants més que volen i volten per l'espai social d'arreu del món.
    Algun partit polític ho hauria d'assumir, després d'aconseguir la nostra indepe., com una primera fita la regeneració ètica de la societat. No cal emmirallar-nos amb els països del nord d'Europa, no cal.Tampoc són tan perfectes! Però, sí que ens cal posar en marxa un codi d'ètica que obligui sota penes majúscules tenir un magnífic comportament social, des de polítics, passant per empresaris, i acabant amb el comportament general social.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…