Ves al contingut principal

Destruir / Eliminats

DESTRUIR. Encara que Europa digui el contrari (despullant també les operacions urbanístiques que han permès finançar en tants moments el Real Madrid), en realitat, com tots sabeu, el Barça és l’únic equip que fa contractes irregulars i els seus els únics jugadors que defrauden a hisenda, des de Dani Alves a Javier Mascherano, passant, naturalment, per Leo Messi. Es tracta d’aconseguir que el millor jugador del món abandoni el Barcelona, que aquesta és una guerra que no fa presoners, que no ha de quedar pedra sobre pedra. Un dia un periodista català investigarà a fons el comportament de l’advocacia de l’Estat evitant de totes totes un pacte, una vegada retirada la acusació per la fiscalia. Un dia un periodista català investigarà a fons quines són les simpaties polítiques del jutge del cas Messi i descobrirà exactament el que estàs pensant. Un dia tot això passarà.

ELIMINATS. En una nova demostració d’infantilisme polític, el Borbó Felip VI ha decidit vetar els partits bascos i catalans en la recepció que s’oferirà dilluns a Madrid al president Obama. Naturalment, els mitjans espanyols, tant amatents a la veritat, han explicat justament el contrari: que són el que ells anomenen nacionalistes els qui no hi volen assistir. És com si, ja que per la violència, com sempre, ja no poden, a base d’ignorar-nos deixéssim d’existir. Recorda també les visites del general Franco a Barcelona, quan es pentinava la ciutat de “vagos y maleantes” per fer la millor cara social i política davant del dictador. L’exclusió, que als qui estem per marxar com abans ens hauria d’estar francament bé, és certament sorprenent venint d’algú que fa pocs dies, a Girona, ens alliçonava afirmant que hem d’aprendre a conviure. Conviure des de l’exclusió és una curiosa manera d’enfortir els nostres llaços trencats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.