Ves al contingut principal

El Sí clarament situat per sobre del 55%

Més enllà de l'estimat "Temps de Sedició" m'hi torno al bloc, avui, després d'un llarg període de sequera (ja em disculpareu) per incidir una mica més en les meravelloses dades del darrer CEO, en particular, pel que fa al suport creixent dels catalans a la independència. Guanyem. Hi ha molta feina a fer encara, però guanyem. Nítidament. Totes les operacions, del tercerviisme a l'espanyacanvisme, i tots els altres ismes del dependentisme s'estavellen contra la solidesa de la decisió presa, sobretot del 2010 ençà, per una majoria dels catalans. Mireu que és casualitat, perquè si comptem només a aquells que van voler expressar la seva voluntat sobre la independència a les eleccions plebiscitàries del passat 27-S el Sí va obtenir una nítida victòria amb deu punts d'avantatge sobre el no, 55 a 45%. I ara, la darrera onada del baròmetre del CEO, la segona de 2016, torna a situar els partidaris de la independència clarament per sobre d'aquest percentatge. El 47,7% que manifesta la seva intenció directa de votar sí és netament superior al 42,4% que es decanta pel no i aquests dos valors, traslladats a un resultat final de referèndum ens situarien en un 53 a 47. Pam. Però encara hi ha més.

Si bé és cert que la mostra de la darrera onada recupera un petit biaix favorable a l'independentisme envers les anteriors del període (2014-2016), també ho és que un parell d'elements descriuen bé la solidesa actual de la majoria favorable al naixement de la República Catalana: a) d'una banda, la suma dels qui responen l'enquesta del CEO amb un Sí o un No a la independència totalitza un 90,1% del total dels interpel·lats; atès que en un referèndum real la participació difícilment s'enfilaria per sobre del 80% i que l'independentisme té els electors més mobilitzats, més formats i més participatius en comicis, sembla clar que aquesta reculada de les preferències manifestades en abstracte al vot real aniria en favor de la majoria independentista; i b) lligada a la reflexió anterior, el fet que la pregunta sigui sobre una preferència abstracta, voluntat o desig i no en termes de votació imminent (com es feia abans de 2014 i en les altres preguntes sobre decisió electoral), fa pensar encara que la impossibilitat d'alternativa real reforçaria també el vot independentista. Elements per a l'optimisme: tenim un país preparat per a desconnectar i validar la desconnexió amb una victòria clara en un referèndum sobre la independència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…