Ves al contingut principal

Eleccions / Expulsat

ELECCIONS. Encara que sembli impossible, guanya cada dia posicions la possibilitat que Espanya es vegi abocada a unes increïbles terceres eleccions. El sistema vol obligar a repetir-les amb l’esperança de tornar a un status el més semblant possible al del vell bipartidisme anterior a la crisi. En efecte, tant el Partit Popular com el PSOE semblen convençuts que un nou pas per les urnes pot reforçar la seva posició a costa de les “noves” forces, respectivament, de Ciudadanos i d’Unidos Podemos. Com sempre, la batalla per fixar el relat del que està succeint davant dels electors serà fonamental, amb l’objectiu de culpabilitzar l’altre de la repetició. Les dinàmiques electorals, però, les carrega el diable: se sap com comencen, però mai com evolucionaran fins al dia de les eleccions. I acostuma a passar que els aparents beneficiaris d’inici surten malparats finalment. I, entretant, Europa s’ho mira amb cara agra d’incredulitat.

EXPULSAT. Els dos grans dinosaures de la premsa catalana en paper continuen caient pel pendent del descrèdit, portada a portada més i més colossal. Aquesta setmana hem vist com “El Periòdico” s’apressava a identificar la nova marca convergent amb la primera candidatura electoral del pujolisme i com el mitjà descobria, amb només dos anys de retard, l’Operació Catalunya, la gran conspiració d’Estat que mai ha investigat; entretant, els seus col·legues i guardians de la moderació de “La Vanguardia” continuen sense dedicar cap mena de censura semafòrica al pitjor escàndol de la “democràcia” espanyola des del GAL: no només això, aquesta setmana han decidit, sense cap vergonya, prescindir de les col·laboracions de feia disset anys del filòsof Xavier Antich, després que aquell gosés en la darrera demanar-hi la dimissió de Jorge Fernández Díaz. Un nova glòria que Màrius Carol pot afegir al seu currículum. Tot plegat, d’autèntica vergonya professional i democràtica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…