Ves al contingut principal

Eleccions / Expulsat

ELECCIONS. Encara que sembli impossible, guanya cada dia posicions la possibilitat que Espanya es vegi abocada a unes increïbles terceres eleccions. El sistema vol obligar a repetir-les amb l’esperança de tornar a un status el més semblant possible al del vell bipartidisme anterior a la crisi. En efecte, tant el Partit Popular com el PSOE semblen convençuts que un nou pas per les urnes pot reforçar la seva posició a costa de les “noves” forces, respectivament, de Ciudadanos i d’Unidos Podemos. Com sempre, la batalla per fixar el relat del que està succeint davant dels electors serà fonamental, amb l’objectiu de culpabilitzar l’altre de la repetició. Les dinàmiques electorals, però, les carrega el diable: se sap com comencen, però mai com evolucionaran fins al dia de les eleccions. I acostuma a passar que els aparents beneficiaris d’inici surten malparats finalment. I, entretant, Europa s’ho mira amb cara agra d’incredulitat.

EXPULSAT. Els dos grans dinosaures de la premsa catalana en paper continuen caient pel pendent del descrèdit, portada a portada més i més colossal. Aquesta setmana hem vist com “El Periòdico” s’apressava a identificar la nova marca convergent amb la primera candidatura electoral del pujolisme i com el mitjà descobria, amb només dos anys de retard, l’Operació Catalunya, la gran conspiració d’Estat que mai ha investigat; entretant, els seus col·legues i guardians de la moderació de “La Vanguardia” continuen sense dedicar cap mena de censura semafòrica al pitjor escàndol de la “democràcia” espanyola des del GAL: no només això, aquesta setmana han decidit, sense cap vergonya, prescindir de les col·laboracions de feia disset anys del filòsof Xavier Antich, després que aquell gosés en la darrera demanar-hi la dimissió de Jorge Fernández Díaz. Un nova glòria que Màrius Carol pot afegir al seu currículum. Tot plegat, d’autèntica vergonya professional i democràtica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…