Ves al contingut principal

Exili / Incompliment

EXILI. Gràcies a la reforma introduïda, amb la pitjor intenció, en la mecànica del vot exterior, la participació al conjunt de l’Estat amb motiu de les eleccions espanyoles del 26-J va ser d’un pírric 6,3% del cens, i d’una mica més d’un punt superior a Catalunya: només 15.000 dels 200.000 catalans amb dret a vot l’han exercit. Naturalment, el PP sap el que es fa: Podemos hi ha estat la gran dominadora, amb més del 30% dels sufragis. Una vegada més, l’Estat espanyol ha boicotejat la participació política d’un volum molt important de compatriotes. Els estralls de la crisi han provocat l’exili d’alguns dels millors i d’un volum notable dels nostres: si tenim en compte que la població de l’Hospitalet de Llobregat és de 253.518 (2014) es pot afirmar tranquil·lament que la segona ciutat del país ja es diu exili econòmic. Per això també tenim pressa.

INCOMPLIMENT. Aquesta setmana, el regidor barceloní Gerardo Pisarello ha insinuat que Barcelona en Comú no impulsa la consulta sobre l’entrada a l’AMI de l’Ajuntament de la capital, perquè els grups municipals partidaris de la independència creuen que podrien perdre-la. Cal tenir un rostre petri per a incomplir un altre compromís de campanya i culpar-ne, precisament, a aquells qui n’estan exigint el seu compliment. De fet, tant el grup de CiU com el d’Esquerra han recordat immediatament al govern barceloní el seu suport a la convocatòria de la consulta ciutadana. Els Comuns continuen amb el seu intent desesperat de no prendre partit a favor de la sobirania de Catalunya. Ara aspiren a que ens acontentem amb quatre anys més de govern del PP, a l’espera que Pablo Iglesias no perdi en les properes eleccions un altre milió de vots. Però els propers mesos els obligaran a mullar-se en defensa d’Espanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…