Ves al contingut principal

Exili / Incompliment

EXILI. Gràcies a la reforma introduïda, amb la pitjor intenció, en la mecànica del vot exterior, la participació al conjunt de l’Estat amb motiu de les eleccions espanyoles del 26-J va ser d’un pírric 6,3% del cens, i d’una mica més d’un punt superior a Catalunya: només 15.000 dels 200.000 catalans amb dret a vot l’han exercit. Naturalment, el PP sap el que es fa: Podemos hi ha estat la gran dominadora, amb més del 30% dels sufragis. Una vegada més, l’Estat espanyol ha boicotejat la participació política d’un volum molt important de compatriotes. Els estralls de la crisi han provocat l’exili d’alguns dels millors i d’un volum notable dels nostres: si tenim en compte que la població de l’Hospitalet de Llobregat és de 253.518 (2014) es pot afirmar tranquil·lament que la segona ciutat del país ja es diu exili econòmic. Per això també tenim pressa.

INCOMPLIMENT. Aquesta setmana, el regidor barceloní Gerardo Pisarello ha insinuat que Barcelona en Comú no impulsa la consulta sobre l’entrada a l’AMI de l’Ajuntament de la capital, perquè els grups municipals partidaris de la independència creuen que podrien perdre-la. Cal tenir un rostre petri per a incomplir un altre compromís de campanya i culpar-ne, precisament, a aquells qui n’estan exigint el seu compliment. De fet, tant el grup de CiU com el d’Esquerra han recordat immediatament al govern barceloní el seu suport a la convocatòria de la consulta ciutadana. Els Comuns continuen amb el seu intent desesperat de no prendre partit a favor de la sobirania de Catalunya. Ara aspiren a que ens acontentem amb quatre anys més de govern del PP, a l’espera que Pablo Iglesias no perdi en les properes eleccions un altre milió de vots. Però els propers mesos els obligaran a mullar-se en defensa d’Espanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.