Ves al contingut principal

Fundadors / Marshall

FUNDADORS. Si és que finalment el registre de partits no hi posa remei, tindrem Demòcrates i republicans, com als Estats Units. Sona bé. El sistema de partits a Catalunya ha experimentat una nova sacsejada amb la desaparició de CDC i l’aparició d’una nova força de centre-dreta, cridada a ocupar un espai important en la nova República. Les assemblees de la CUP amb els seus problemes, el sistema assembleari dels congressos d’Esquerra (que la direcció ha intentat carregar-se infinites vegades sense èxit davant la resistència dels militants republicans) i el nou capteniment, lliure i combatiu, demostrat pels associats del nou Partit Demòcrata, amb el magma dels Comuns en terreny de ningú, tot plegat ha demostrat que els únics partits que mantenen a Catalunya el seu funcionament a l’antiga es corresponen perfectament amb l’arcaisme del seu projecte de manteniment de la dependència: Ciudadanos, el PP i el PSC.

MARSHALL. Només en set dies el record del seu pas s’ha volatilitzat enmig de la irrellevància. A les xarxes socials hi ha qui ha comptabilitzat el temps exacte de durada de la visita fugaç d’Obama en territori espanyol. Una estada d’un president nordamericà que no es produïa des de feia quinze anys: si tenim en compte el transcorregut dins l’Air Force One, els vehicles i les legacions diplomàtiques dels Estats Units, així com als establiments militars de Torrejón de Ardoz i de Rota fora de la jurisdicció espanyola, en total, unes 2 hores i 15 minuts en territori borbònic, compartides amb els grans patriotes que reclamen Gibraltar mentre cedeixen bases i amb un Pablo Iglesias parlant de la Lincoln de les Brigades Internacionals mentre (en la primera incoherència greu d’Unidos Podemos) la gent d’Izquierda Unida, empesa per la tradició anti-OTAN, es manifesta al carrer contra la presència d’Obama.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…