Ves al contingut principal

Fundadors / Marshall

FUNDADORS. Si és que finalment el registre de partits no hi posa remei, tindrem Demòcrates i republicans, com als Estats Units. Sona bé. El sistema de partits a Catalunya ha experimentat una nova sacsejada amb la desaparició de CDC i l’aparició d’una nova força de centre-dreta, cridada a ocupar un espai important en la nova República. Les assemblees de la CUP amb els seus problemes, el sistema assembleari dels congressos d’Esquerra (que la direcció ha intentat carregar-se infinites vegades sense èxit davant la resistència dels militants republicans) i el nou capteniment, lliure i combatiu, demostrat pels associats del nou Partit Demòcrata, amb el magma dels Comuns en terreny de ningú, tot plegat ha demostrat que els únics partits que mantenen a Catalunya el seu funcionament a l’antiga es corresponen perfectament amb l’arcaisme del seu projecte de manteniment de la dependència: Ciudadanos, el PP i el PSC.

MARSHALL. Només en set dies el record del seu pas s’ha volatilitzat enmig de la irrellevància. A les xarxes socials hi ha qui ha comptabilitzat el temps exacte de durada de la visita fugaç d’Obama en territori espanyol. Una estada d’un president nordamericà que no es produïa des de feia quinze anys: si tenim en compte el transcorregut dins l’Air Force One, els vehicles i les legacions diplomàtiques dels Estats Units, així com als establiments militars de Torrejón de Ardoz i de Rota fora de la jurisdicció espanyola, en total, unes 2 hores i 15 minuts en territori borbònic, compartides amb els grans patriotes que reclamen Gibraltar mentre cedeixen bases i amb un Pablo Iglesias parlant de la Lincoln de les Brigades Internacionals mentre (en la primera incoherència greu d’Unidos Podemos) la gent d’Izquierda Unida, empesa per la tradició anti-OTAN, es manifesta al carrer contra la presència d’Obama.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…