Ves al contingut principal

Generositat / Judici

GENEROSITAT. En el camí de reconstruir una força d’esquerra autonomista a Catalunya, els Comuns van obtenir fa set dies la victòria electoral, encara que s’hi van deixar vuitanta mil vots en els revolts d’una campanya mal gestionada. Que la qüestió del referèndum fos tan present, a desgrat seu, segurament els va provocar una petita fuita de vots pel flanc espanyolista, concentrat sobretot a Barcelona i el seu entorn metropolità (amb la pèrdua de 22 mil només a la capital). El contrast amb la castanya descomunal de la pèrdua de més d’un milió de vots i el “trompasso” a Espanya, que els ha deixat en tercera posició, és sorprenent. El seu resultat aquí els permetria pensar a ser força decisiva de govern en una República Catalana on aplicar bona part del seu programa: en canvi, persistiran a mantenir la submissió a una Espanya comandada pel PP o no hi tenen ni grup parlamentari propi.

JUDICI. Tot apunta a que l’expresident Mas, l’exvicepresidenta Ortega i l’exconsellera Rigau seran portats finalment a judici davant del TSJC per una iniciativa de caràcter estrictament polític. Més enllà de si som o no d’acord amb l’estil poruc del seu argumentari de defensa, la gravetat del fet hauria d’esperonar els 2,3 milions de catalans que vàrem participar al 9-N a mobilitzar-nos intensament per denunciar davant del món l’immobilisme antidemocràtic en el qual ens manté tenallats l’Estat espanyol. Judicialitzar-ho tot, violentament, és la via empresa pels nostres adversaris. Nosaltres hauríem d’entomar el repte i fer-hi front en el mateix terreny, el de la democràcia, perquè ens és el més avantatjós: cada passa de l’Estat espanyol contra el referèndum hauria de ser contestada per nosaltres insistint-hi. I si fixéssim com a data d’un referèndum vinculant la data del judici contra els responsables del 9-N?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.