Ves al contingut principal

Gratis / Impacte

GRATIS. De Miquel Iceta a Inés Arrimadas, tot l’unionisme ha combinat l’estrany exercici de titllar de covards els representants polítics de l’independentisme i de, simultàniament, anunciar-los/amenaçar-los amb l’habitual violència judicial de l’Estat espanyol contra els dissidents polítics. Sense dubte, amb el seu posat de pinxo, l’habitual gest condescendent i l’estètica d’estiuejant acabat de retornar de les vacances, Xavier Garcia Albiol ha excel·lit, tot amenaçant el president i el vicepresident de la Generalitat que tot plegat no els sortirà de franc. De fet, en un exercici d’imprudència habitual en ell, ha manifestat la “impressió” que la reacció del TC i el poder judicial espanyol es produirà més aviat que tard, reforçant molt i molt la impressió de separació de poders tan pròpia de l’Estat espanyol. Vaja, que ha deixat la pilota botant suaument a l’àrea petita i el vicepresident Junqueras només ha hagut de posar suaument la punta de la bota per fer-hi el gol.

IMPACTE. Gairebé sempre convé agafar perspectiva per mirar la composició general del quadre. La premsa internacional s’ha fet un ressò extraordinari de la votació de dimecres al Parlament de Catalunya establint un programa detallat de desconnexió amb Espanya. Contrasta amb la manipulació barroera dels mitjans espanyols d’aquí i d’allà. El dia abans i després, “La Vanguardia” i “El Periódico”, parlant respectivament d’una majoria absoluta que es quedava sola (imagina’t la minoria!) i d’un Parlament que decidia dividit, enfocament que mai de mai aplicaria a les decisions unilaterals contra Catalunya. Entretant, per no entrar-hi encara més a dins de la caverna, “El País” parlava d’una decisió de trencament del Parlament presa “sense negociació”: realment inversemblant que després de quatre anys durant els quals l’espanyolisme només ha ofert un no a tot, guerra bruta i violència judicial, ara es presenti la decisió del Parlament en aquests termes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…