Ves al contingut principal

Operació / Patrimoni

OPERACIÓ. El comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo Pérez, encausat en un afer de presumptes gravacions a altres policies i agents del CNI ha cantat davant del jutge, deixant en pilotes el ministre de l’Interior espanyol. Com qui no vol la cosa, ha admès la seva col·laboració amb la denominada, tan discretament, “Operació Catalunya”. Fa anys que diversos mitjans, amb la nul·la (lògica) atenció dels mitjans espanyols i l’escàs (incomprensible) seguiment dels catalans, venien oferint detalls de l’existència d’una unitat de policia política que emprenia investigacions pròpies sense cap mena de control judicial. Un escàndol de proporcions estratosfèriques davant del qual Jorge Fernández Díaz s’havia espolsat les puces sense perdre ni cinc minuts. Ara, doncs, comptem amb el testimoni explícit d’un dels protagonistes, que s’afegeix als detalls oferts per les famoses converses de despatx del ministre. Però, sí, tot quedarà igual.

PATRIMONI. El cas de les obres d’art conservades per institucions catalanes, procedents de l’antic monestir de Sixena, afirmen els professionals dels museus afectats, obre una via d’aigua de proporcions incalculables. Una vegada més, l’estat espanyol actua amb total menyspreu de les nostres competències exclusives sobre el patrimoni artístic conservat al país, adquirit segons tothom reconeix, lícitament, mentre reté encara una part del patrimoni documental obtingut a punta de baioneta el 1939. En el clàssic món a l’inrevés dels espanyols, els qui van salvar-lo de la devastació són presentats com a lladres i els qui el van robar com a herois. Francament, si és que volem fer el pas de construir un Estat propi, potser hauríem de començar per defensar el nostre propi patrimoni: perquè en el moment del trencament caldrà encara més força, experiència i determinació. Comencem aquí i acudim si cal a les instàncies internacionals per denunciar l’espoli.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…