Ves al contingut principal

Operació / Patrimoni

OPERACIÓ. El comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo Pérez, encausat en un afer de presumptes gravacions a altres policies i agents del CNI ha cantat davant del jutge, deixant en pilotes el ministre de l’Interior espanyol. Com qui no vol la cosa, ha admès la seva col·laboració amb la denominada, tan discretament, “Operació Catalunya”. Fa anys que diversos mitjans, amb la nul·la (lògica) atenció dels mitjans espanyols i l’escàs (incomprensible) seguiment dels catalans, venien oferint detalls de l’existència d’una unitat de policia política que emprenia investigacions pròpies sense cap mena de control judicial. Un escàndol de proporcions estratosfèriques davant del qual Jorge Fernández Díaz s’havia espolsat les puces sense perdre ni cinc minuts. Ara, doncs, comptem amb el testimoni explícit d’un dels protagonistes, que s’afegeix als detalls oferts per les famoses converses de despatx del ministre. Però, sí, tot quedarà igual.

PATRIMONI. El cas de les obres d’art conservades per institucions catalanes, procedents de l’antic monestir de Sixena, afirmen els professionals dels museus afectats, obre una via d’aigua de proporcions incalculables. Una vegada més, l’estat espanyol actua amb total menyspreu de les nostres competències exclusives sobre el patrimoni artístic conservat al país, adquirit segons tothom reconeix, lícitament, mentre reté encara una part del patrimoni documental obtingut a punta de baioneta el 1939. En el clàssic món a l’inrevés dels espanyols, els qui van salvar-lo de la devastació són presentats com a lladres i els qui el van robar com a herois. Francament, si és que volem fer el pas de construir un Estat propi, potser hauríem de començar per defensar el nostre propi patrimoni: perquè en el moment del trencament caldrà encara més força, experiència i determinació. Comencem aquí i acudim si cal a les instàncies internacionals per denunciar l’espoli.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…