Ves al contingut principal

Pantalla / Premi

PANTALLA. Dilluns l’entitat espanyolista amb forts lligams amb l’extrema dreta, Societat Civil Catalana, feia instal·lar, sense permís, per a veure “la roja”, una pantalla a la plaça Catalunya, davant la qual es van concentrar dos-cents ultres i alguns turistes despistats. Tot i que, com diria Joaquim Coll, sense respecte a la llei no hi ha democràcia, en aquest cas (com sempre que cal) l’espanyolisme es va passar pel folre les ordenances municipals i va tirar pel dret, que jugava la selecció espanyola. La manifestació nacionalista-esportiva va començar enviant l’expresident Mas a la cambra de gas i va acabar (com acostuma a passar darrerament en les concentracions feixistoides) empaitant periodistes. Entretant, a Ponent, per celebrar els zero escons a la demarcació del partit d’Àngel Ros i els seus acòlits de Ciutadans, trenta lleidatans s’aplegaven davant la pantalla pagada per la Paeria per veure la derrota davant d’una Itàlia molt més afamada de victòria.

PREMI. L’afer Fernández Díaz va tenir impacte en la campanya electoral, en efecte, bàsicament per refermar la concentració del vot espanyolista a mans del PP, el partit que millor combat l’independentisme com sigui, legalment o il·legal. Un cas tan greu d’utilització de les institucions per instigar una persecució política, amb la concurrència del poder judicial i els mitjans de comunicació afins, no només no ha provocat cap càstig electoral sinó tot el contrari: ha estat efusivament premiat. A Espanya, ha contribuït a fer del Partit Popular la candidatura més votada a 42 províncies. A Catalunya, ha servit per erosionar Ciutadans (que perd aquí gairebé una quarta part dels vots que es deixa pel camí en total) i a fer dels populars el tercer partit més votat a la ciutat de Barcelona. Un país veí de vergonya i un espanyolisme català neofranquista, per si encara no ho teníem prou clar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…