Ves al contingut principal

Pensions / Supremacisme

PENSIONS. Una vegada satisfeta la paga estival dels pensionistes, hem sabut que el govern espanyol ha hagut de prendre 8.700 MEUR del fons de reserva de la Seguretat Social i que ara ja només en queda per a tres pagues més. Som, doncs, a tres extres de fer fallida en un dels punts més sensibles per a la pau social i per a la sostenibilitat dels serveis públics. Cal explicar a tothom que el retorn del deute, el pagament de l’AVE i la despesa militar han provocat un endeutament sense precedents i que el panorama ens obliga a accelerar la nostra sortida del Regne d’Espanya. Per acabar-ho d’adobar, expliquen els qui en saben, mentre ens distreuen amb les suposades conseqüències del Brexit, la Reserva Federal dels Estats Units és en procés d’augmentar els tipus d’interès, fet que pot portar a una fallida exprés a la hisenda pública espanyola.

SUPREMACISME. El cas d’en Quimi Portet, ja sabeu, la denúncia del capteniment propi d’un pinxo d’un cambrer de Balèaria, tot negant entendre’l en demanar-hi un cafè amb llet, amb la reacció histèrica dels mitjans espanyols, posa de relleu (també en aquest punt) que les societats catalana i espanyola s’allunyen a tot drap, que volen com un coet en direcció contrària. Una part important dels catalans, fins els pebrots d’entomar, ha decidit que no estem disposats a acceptar per més temps una submissió passiva, just aquella a la qual teníem tan mal acostumats els espanyols; de l’altra, amb el seu menysteniment supremacista, veus fins i tot de l’esquerra espanyolista han demostrat també que el Regne d’Espanya de la restauració borbònica és cada dia més al·lèrgic a la diferència. Així que, no és que emprenguem camins diferents, és que som a punt de perdre’ls en l’horitzó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…