Ves al contingut principal

Pensions / Supremacisme

PENSIONS. Una vegada satisfeta la paga estival dels pensionistes, hem sabut que el govern espanyol ha hagut de prendre 8.700 MEUR del fons de reserva de la Seguretat Social i que ara ja només en queda per a tres pagues més. Som, doncs, a tres extres de fer fallida en un dels punts més sensibles per a la pau social i per a la sostenibilitat dels serveis públics. Cal explicar a tothom que el retorn del deute, el pagament de l’AVE i la despesa militar han provocat un endeutament sense precedents i que el panorama ens obliga a accelerar la nostra sortida del Regne d’Espanya. Per acabar-ho d’adobar, expliquen els qui en saben, mentre ens distreuen amb les suposades conseqüències del Brexit, la Reserva Federal dels Estats Units és en procés d’augmentar els tipus d’interès, fet que pot portar a una fallida exprés a la hisenda pública espanyola.

SUPREMACISME. El cas d’en Quimi Portet, ja sabeu, la denúncia del capteniment propi d’un pinxo d’un cambrer de Balèaria, tot negant entendre’l en demanar-hi un cafè amb llet, amb la reacció histèrica dels mitjans espanyols, posa de relleu (també en aquest punt) que les societats catalana i espanyola s’allunyen a tot drap, que volen com un coet en direcció contrària. Una part important dels catalans, fins els pebrots d’entomar, ha decidit que no estem disposats a acceptar per més temps una submissió passiva, just aquella a la qual teníem tan mal acostumats els espanyols; de l’altra, amb el seu menysteniment supremacista, veus fins i tot de l’esquerra espanyolista han demostrat també que el Regne d’Espanya de la restauració borbònica és cada dia més al·lèrgic a la diferència. Així que, no és que emprenguem camins diferents, és que som a punt de perdre’ls en l’horitzó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…