Ves al contingut principal

Pensions / Supremacisme

PENSIONS. Una vegada satisfeta la paga estival dels pensionistes, hem sabut que el govern espanyol ha hagut de prendre 8.700 MEUR del fons de reserva de la Seguretat Social i que ara ja només en queda per a tres pagues més. Som, doncs, a tres extres de fer fallida en un dels punts més sensibles per a la pau social i per a la sostenibilitat dels serveis públics. Cal explicar a tothom que el retorn del deute, el pagament de l’AVE i la despesa militar han provocat un endeutament sense precedents i que el panorama ens obliga a accelerar la nostra sortida del Regne d’Espanya. Per acabar-ho d’adobar, expliquen els qui en saben, mentre ens distreuen amb les suposades conseqüències del Brexit, la Reserva Federal dels Estats Units és en procés d’augmentar els tipus d’interès, fet que pot portar a una fallida exprés a la hisenda pública espanyola.

SUPREMACISME. El cas d’en Quimi Portet, ja sabeu, la denúncia del capteniment propi d’un pinxo d’un cambrer de Balèaria, tot negant entendre’l en demanar-hi un cafè amb llet, amb la reacció histèrica dels mitjans espanyols, posa de relleu (també en aquest punt) que les societats catalana i espanyola s’allunyen a tot drap, que volen com un coet en direcció contrària. Una part important dels catalans, fins els pebrots d’entomar, ha decidit que no estem disposats a acceptar per més temps una submissió passiva, just aquella a la qual teníem tan mal acostumats els espanyols; de l’altra, amb el seu menysteniment supremacista, veus fins i tot de l’esquerra espanyolista han demostrat també que el Regne d’Espanya de la restauració borbònica és cada dia més al·lèrgic a la diferència. Així que, no és que emprenguem camins diferents, és que som a punt de perdre’ls en l’horitzó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…