Ràbia / Tupinada

RÀBIA. Poques vegades una victòria havia estat tan amaga. Xavier Domènech compareixia la nit electoral extraordinàriament crispat, en tromba contra els qui havien criticat en campanya les flagrants incoherències de la seva formació; l’alcaldessa de Barcelona, mig plorosa. Al dia següent, la roda de premsa coral de valoració dels resultats semblava un autèntic funeral. És el que té haver pres l’opció del sucursalisme, és la conseqüència de fiar-ho tot absolutament i fraternalment al canvi d’una Espanya que no vol canviar: tones de frustració. El marc mental de la possibilitat d’un canvi imminent, hàbilment construït durant mesos per suplantar la il·lusió que fins fa poc havia representat en solitari l’independentisme, s’enfonsava. Comença una nova etapa en la qual els Comuns, de moment, semblen parlar només de política convencional en el marc d’una autonomia intervinguda: no sé si amb això recuperaran la grapa perduda.

TUPINADA. No hi ha dubte que els dos grans partits espanyols, però sobretot el PP, de tota la vida, hi fan trampes. Els geriàtrics i els convents són els seus escenaris predilectes. El vot per correu, un bon filó. Està claríssim que, en les darreres convocatòries, torpedinar el vot exterior, integrat sobretot per gent jove i formada (el negatiu del seu perfil de votant), s’ha convertit en un objectiu (també ho va ser descaradament el 27-S) al qual s’apliquen amb fruïció. Però una cosa no treu l’altra: els grans partits tenen apoderats que controlen els recomptes i es fan amb còpia de les actes de gairebé totes les meses obertes: la possibilitat de fer un frau massiu que modifiqui substancialment el resultat d’unes eleccions és altament remota. Francament, a Podemos farien bé d’analitzar les causes reals per les quals els ha volat més d’un milió de votants.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)