Ves al contingut principal

Tolosa / Trens

TOLOSA. Espanya continua avançant (encara que amb entrebancs) a l’Eurocopa de futbol que se celebra a França. Aquesta setmana ha circulat per les xarxes socials amb profusió un vídeo en el qual un grup d’energúmens enfundats en les samarretes vermelles de la selecció espanyola despenjaven una estelada d’un balcó de Tolosa de Llenguadoc i intentaven cremar-la primer i fregar-se-la pel cul després. Potser era l’estelada penjada per un estudiant català o per un professional que ha marxat per efecte de la crisi, a la recerca de noves oportunitats. No em resisteixo a creure, però, que l’escena no sigui un símbol de la història del nostre país: que l’estelada que ha penjat el descendent d’algun dels catalans exiliats a Occitània després de la desfeta del 1939 sigui ara atacada i menystinguda pels hereus dels qui el van enviar frontera enllà. Encara, gairebé vuitanta anys després.

TRENS. La campanya electoral, la protesta organitzada de la societat civil i l’atenció de la televisió pública en la seva funció de servei, ha servit aquesta setmana per posar novament de manifest l’escàndol d’unes infraestructures ferroviàries que fan autèntica pena. Des de les Terres de l’Ebre, la plataforma Trens Dignes ha posat de relleu la vergonya d’una connexió amb Barcelona completament impresentable. Les dades de puntualitat i inversió executada en les línies de trens regionals són directament tercermundistes. La manca de renovació i manteniment a rodalies la paguen cada dia amb el seu temps milers de treballadors catalans i provoca danys econòmics gairebé incalculables. Preguntat sobre aquest desastre, el president espanyol ha contestat aquesta setmana que quan va visitar el Japó va comprovar que no teníem res a envejar al tren bala. Realment, aquest home viu a Matrix. Convé que el tornem a la realitat, d’un cop, el més aviat possible.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…