Ves al contingut principal

Tribunals / Unilateralitat

TRIBUNALS. Els nostres euro-parlamentaris fan de fa anys (començant pels temps del gloriós trident Romeva-Junqueras-Tremosa) una gran tasca en la internacionalització del plet català. Ara toca donar-hi encara més empenta. Aquest dimarts, a la sortida del Consell Executiu, la consellera-portaveu Neus Munté anunciava, davant les “noves” revelacions, publicades a “El Periódico”, referents a l’Operació Catalunya, que el Govern acumula informació per acudir a la justícia espanyola. Sincerament, crec que ens hem de començar a proposar molt seriosament deixar d’una vegada per sempre qualsevol instància judicial espanyola i començar a anar pel món denunciant el nostre cas als tribunals internacionals: potser no ens faran cas, però ens en podrem fer sentir. Acudir a àrbitres comprats, a aquestes alçades, ja no té cap mena de sentit. En ple divorci, no té sentit anar al pare de la teva parella a implorar justícia.

UNILATERALITAT. Els resultats de Podemos a Espanya han posat molt nerviosos els seus líders a Catalunya, immersos en una campanya de la més vella política per fer-se amb el poder, naturalment, com s’ha fet tota la vida, de dalt a baix. L’estroncament de la seva estratègia de pacte amb Espanya (Errejón ja se situa mentalment en el 2020!) ha fet que es regirin amb extraordinària violència contra l’única estratègia viable i veritable de trencament a l’abast: la creació de la República Catalana a partir del mandat inequívoc de l’únic espai de sobirania on hi ha prou majoria per al canvi: el d’aquí. Aquesta setmana, un dels candidats a la direcció de Podemos a Catalunya, Raimundo Viejo ha comparat l’exercici de la sobirania pels catalans (això que amb tan poca gràcia diem unilateralitat) amb l’acció del terrorisme etarra. Molt penós. Ja ho sabeu, el RUI és ETA.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…