Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2016

Pactes / Picaplets

PACTES. L’escena ja es va produir després del 20-D i ara els partits espanyols de la banda dreta ens ofereixen el mateix espectacle patètic: l’escenificació d’un pacte, amb foto entre Rafael Hernando (del PP) i Juan Carlos Girauta, que no es recolza en cap mena de majoria parlamentària. Espanya és l’únic país del món on es fan pactes de govern inviables que fan sospitar que només es tanquen amb la finalitat estricta de construir relat per a les següents eleccions. Perquè signar un pacte sense majoria parlamentària que el suporti i a l’espera que algun tonto útil, al qual no s’ha tingut en compte a l’hora de negociar i escenificar l’acord, s’hi sumi de franc, és una manera de fer les coses (i ja en van dues eleccions) molt i molt estranya. Que estan bojos aquests espanyols. I així, fins que, de tantes voltes com facin, acabi retornant definitivament el bipartidisme perdut.
PICAPLETS. La incapacitat del dependentisme per assumir en termes polítics el fet que més de la meitat dels catala…

Ignorar / Metròpoli

IGNORAR. Ens aproximem al dia D: aquest setembre, més enllà de la mobilització de la Diada i de la moció de confiança al president de la Generalitat, el procediment del TC contra la presidenta del Parlament pot implicar la inhabilitació de Carme Forcadell. El tribunal haurà de mesurar molt bé les seves passes perquè podria generar un escenari de difícil retorn. Una part molt àmplia de l’independentisme, d’Antoni Castellà a Albert Sánchez Piñol, ha expressat públicament la necessitat que la majoria sobiranista al Parlament no acati cap mena d’actuació contra la presidenta Forcadell. Si això és així, podríem trobar-nos amb l’abandonament de la cambra catalana per part dels dependentistes enmig d’una situació d’independència de facto. Encara no sabem, doncs, si el trencament tindrà lloc per defensar el Parlament o per exercir el dret a l’autodeterminació. El que sí sembla clar és que el tenim a tocar.
METRÒPOLI. Com deia aquesta setmana un conegut “fake” del president Mas a les xarxes so…

Cleca / Decepció

CLECA. El procés independentista continua fent cadàvers. Després de CiU en conjunt i d’Unió en particular, s’aproxima el moment de la desaparició d’Iniciativa. Els interessats, naturalment, ho porten malament. Ada Colau, però, no pensa cedir en cap cas. Després d’unes setmanes de beligerància brutal d’ICV contra l’independentisme, els seus principals dirigents van posar la cirereta al pastís anunciant que el partit no acudiria a la manifestació de la Diada. Per això, l’alcaldessa de Barcelona ha decidit deixar clar qui mana dins els QWERTY tot desautoritzant completament el posicionament d’ICV: ella sí anirà a la mobilització que preparen l’Assemblea i Òmnium, que han rebut les seves paraules amb una sonora benvinguda. D’immediat, Joan Coscubiela, un veritable “zombie” polític a qui queden nou mesos per a la jubilació anticipada, ha criticat públicament el posicionament de Colau. El darrer alè d’Iniciativa.
DECEPCIÓ. Són moltes les entitats que van definint-se al voltant del referèndu…

Boomerang / Bombolla

BOOMERANG. D’aquí només uns dies viurem una nou quadre de la comèdia esperpèntica del darrer any de desgovern al Regne d’Espanya. Com més ens aproximem al debat d’investidura que tothom sap fallit a l’avançada, més s’accentua la impressió que la decisió de Mariano Rajoy de forçar una repetició electoral el Dia de Nadal, per excessivament descarada, pot girar-se en contra seva. L’error: considerar els votants uns estúpids integrals. Tothom sap que és a mans del PSOE decidir si vol facilitar un govern estable del PP durant uns quants anys o anar a terceres eleccions; triar expressament la data del 25-D per accentuar la pressió fa que els electors hi vegin una estratègia més de l’estil partidista de la vella política. En barrejar el desastre de repetir terceres eleccions amb fer-les el Dia de Nadal potser Rajoy aconseguirà quedar esquitxat amb la responsabilitat que volia defugir.
BOMBOLLA. Amb policies nacionals, regidors i diputats del PP obtenint medalles olímpiques i brandant l’estan…

Unilateralitat / Via

UNILATERALITAT. L’unicornisme ha fet de la uniltarelitat un tòtem en negatiu, sobretot, perquè saben que és el nostre obre-llaunes. Mentre acusen l’independentisme de pensament màgic, no paren de repetir consignes increïbles. Parlen de coses com ara una República Catalana sobirana però no independent (cas únic al món), com en el cas de Gerardo Pisarello al debat organitzat per l’ANC de Gràcia aquesta setmana. Ell i altres líders encomunistes parlen de la necessitat de guanyar aliats per assegurar el reconeixement internacional: una altra mostra evident d’irrealisme. Ningú, però ningú, reconeixerà Catalunya com a estat independent, ni farà cap mostra pública de tenir la més mínima intenció de fer-ho, precisament fins al moment en el qual les institucions catalanes exerceixin la sobirania real sobre el seu territori. No hi haurà cap reconeixement abans de la independència. I la independència només és possible de manea unilateral. Sense unilateralitat, res de res.
VIA. Durant l’estiu tam…

Referents / Sectarisme

REFERENTS. Resulta esfereidor comprovar, una vegada i una altra, amb el silenci absolut de l’esquerra espanyola, fins a quin punt el feixisme impregna les institucions espanyoles. Hem parlat molt del nacionalisme banal, aquell que dóna per feta la presència de l’espanyolisme en qualsevol escenari, mentre cal justificar cada pas del sobiranisme. També caldria parlar, en el cas del Regne d’Espanya, d’un feixisme banal. Que el compte oficial de l’Exèrcit de Terra a twitter utilitzi les paraules d’un article publicat al diari falangista “El Alcázar” el 1949 per l’escriptor Camilo José Cela, en lloança del militar feixista i fundador de la guàrdia civil Millán Astray, com a reacció a la derrota de Rafael Nadal en el partit per la medalla de bronze de la competició de tennis dels Jocs Olímpics explica ben a les clares en quin tipus de societat som. Només un boig no voldria fugir-hi quan abans.
SECTARISME. No hi ha setmana en la qual els QWERTY no ens ofereixen un nou exemple de malhaurat se…

Rebutjat / Règim

REBUTJAT. Com la majoria dels sobiranistes, m’he resistit massa temps a acceptar quin és el sentit últim de l’acció política dels QWERTY. A aquestes alçades, però, no pot estar més clar que treballen al servei de l’statu quo borbònic del 78. A Catalunya són ja la seva darrera trinxera, mentre l’establishment valora si és a temps de construir-ne alguna altra al darrera al voltant de les restes d’Unió i dels pocs dissidents de l’antiga Convergència com el marit d’Inés Arrimadas. Aquesta setmana, Lluís Rabell ha dit que se senten rebutjats de la mobilització de la Diada. Qui no recorda l’encerclament patètic de la Caixa, amb Camats i Herrera. L’estratègia és clara: cada any, atacar la mobilització de la Diada, com si fos la primea vegada que se’n desmarquen, quan la realitat és que no hi han col·laborat mai. Que segueixin el seu decantament dependentista i ens deixin en pau.
RÈGIM. Des de les pàgines de l’abans solvent diari “El País”, com més va, més òrgan d’opinió de l’establishment i …

Intolerants / Legalitat

INTOLERANTS. La incomoditat de Rafael Nadal, durant la cerimònia de lliurament de la medalla d’or de la competició de dobles masculins de tennis als Jocs Olímpics de Río, com a parella de dobles amb Marc López, és l’enèssim exemple de la intolerància de l’espanyolisme amb la diferència. Existeix un abisme moral entre la postura dels uns i dels altres, o sigui, nosaltres. A molts catalans ens està fantàstic que els espanyols triomfin. Ningú aspira aquí a que les seleccions i els atletes espanyols no puguin competir i, arribat el cas escàs, guanyar en les competicions esportives internacionals. Només demanem poder ser-hi també nosaltres com a nosaltres. Ells, en canvi, arrufen el nas només de veure’ns. Ens neguen l’existència. Volen que no hi siguem. És aquesta diferència, incomprensible per a aquells qui no són molt nacionalistes, la que ens acabarà donant la victòria. Com es justifica impedir portar els colors nacionals que vulguis?
LEGALITAT. De kafkiana cal qualificar l’actitud dels…

Discrets / Esperpent

DISCRETS. Si s’analitzen els resultats en funció del medaller, cal dir que l’actuació de l’esport espanyol als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro ha estat prou millorable, per no dir decebedora. Països com ara França o Itàlia han triplicat el nombre de pòdiums espanyols. Sense l’aportació catalana, a més, el paper encara hauria estat més fluix. Si bé és cert que en bona mesura correspon a la presència en molts esports d’equip, sobta que la delegació espanyola hagi estat una de les més nombroses dels Jocs. Més enllà dels directius de TVE i les seves famílies i d’altres molts funcionaris esportius, sembla que el criteri per enviar esportistes a Rio ha estat extraordinàriament generós. A molts esports, com ara l’atletisme, els tres espanyols presents a cada prova queien indefectiblement en primera ronda. Sobta aquesta alegria en un Estat amb pensions en fallida i que aviat serà obligat a aplicar retallades dramàtiques.
ESPERPENT. La setmana del caos espanyol ha estat d’allò més divertida. U…

Crancs / Detritus

CRANCS. Sovint ens acusen d’haver-nos radicalitzat: tot el contrari, som on som davant el trencament unilateral per part del Regne d’Espanya del pacte de submissió que la majoria de la societat catalana va acceptar pacíficament (enmig de la traïció dels líders que denunciava en Xirinacs) després de 1978. Pau per dependència. Són ells els qui han decidit anar enrere. I així continuen. L’esquerra espanyola predominant a Catalunya durant dècades, per exemple, ha passat d’acceptar l’autodeterminació a negar-la; els encomunistes estan exactament en el mateix procés. És així com sectors de l’extrema dreta el 1978 han esdevingut ara els principals garants de la Constitució. Des de José María Aznar a en Pérez de los Cobos, l’actual president del Tribunal Constitucional, que esparrecava exemplars del text constitucional en els seus temps d’institut. No és que nosaltres haguem guanyat ambició, són ells els qui han trencat l’acord. I no els ho diem prou.
DETRITUS. De tant en tant les clavegueres…

Portes / Veïns

PORTES. Després de mesos d’escoltar Pablo Iglesias clamar contra les portes giratòries del règim del 78 i de mesos de bloqueig per part dels Comuns, finalment, la Comissió de Transparència de la malvada Generalitat governada per la dreta catalana ha imposat l’obligació (a petició del mitjà digital Catalunya Plural) de publicar les retribucions i els noms dels principals responsables de l’empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona. Més que la quantia dels salaris, potser normal en l’àmbit de les grans corporacions, crida l’atenció el fet que, com a mínim, una quarta part dels seus membres tinguin vinculacions directes amb els socialistes i Iniciativa per Catalunya. En concret, l'exalcalde de Gavà (PSC) i un excàrrec d'ICV al Tripartit ocupen dos dels tres llocs de directors executius. Salaris de directius qualificats a mans d’assessors de confiança política: les dues coses no poden ser, encara que siguin dels bons que, facin què facin, sempre representen la justícia…

Mocions / Pacte

MOCIONS. La cursa entre el PP i Ciudadanos per presentar mocions als ajuntaments catalans contra l’inici del Procés Constituent demostra com hem avançat en el camí de la construcció d’una majoria sobiranista al nostre país. Fa només uns pocs anys, menys d’una dècada, l’independentisme aconseguia fer aprovar alguna escadussera proclama sobiranista a algun petit ajuntament de la Catalunya interior. Avui, 786 consistoris són integrats a l’Associació de Municipis per la Independència. Ara, és el dependentisme radical (amb una sola alcaldia i 390 regidors a tot el Principat, una mitjana de 0,4 per municipi) qui ha de recórrer a aquesta mena de pronunciaments simbòlics, bàsicament, perquè sap que està perdent la batalla i necessita fer-se sentir i mobilitzar els propis. El seu procés de minorització va consolidant-se dia a dia i sobta que ara s’avinguin a posar-ho de relleu: actuen ja com els partits de la minoria espanyola a la futura República Catalana.
PACTE. De mica en mica, Ciudadanos …

Kosovo / Obsessions

KOSOVO. La cerimonia inaugural dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro ens oferia l’estampa d’una delegació kosovar, formada per vuit atletes, que no apareixia abillada amb vestit d’astronauta, sinó amb l’habitual d’aquesta mena de cites esportives. Que no es troben en l’espai exterior ho va acabar de certificar dilluns la judoka Maljinda Kelmendi, en la categoria de menys de 52 kg, en pujar al més alt del podi. La cara del ministre espanyol García-Margallo en conèixer la notícia debia ésser tot un poema, només superable per un or de Gibraltar. La realitat s’acaba imposant, encara que no sigui fàcil. I un país en la precària situació internacional de desprestigi en la que es troba Espanya hauria de ser conscient que té nul·les possibilitats de mantenir el bloqueig a la república balcànica, menys encara si el principal valedor de l’exclusió és la democràtica Rússia de Vladimir Putin.
OBSESSIONS. En resposta a un article anterior del politòleg Jordi Muñoz, el número dos de l’Ajuntament de…

Eleccions / Incompatible

ELECCIONS. Una setmana més, les constants vitals de la legislatura espanyola es mantenen sota mínims. Els resultats de la darrera enquesta del CIS, amb un clar retrocés d’Unidos Podemos i Ciudadanos, probablement, expliquen molt del que estem vivint. Encara que està en el guió de la peça dramàtica fer contínues invocacions al desastre que suposarien unes terceres eleccions, en el fons, és probable que el PP i el PSOE, les peces clau del bipartidisme del règim del 78 no n’estiguin pas tan alarmades. Cada nou pas per les urnes, amb la decepció de les propostes de canvi i l’apel·lació cada vegada més difícil a la participació, faciliten un procés de retorn imperfecte al reforçament del vell bipartidisme. S’enterra la il·lusió de canvi i després d’una crisi brutal, els principals protagonistes tornen a surar. De moment, tothom parla de deixar els nous moviments per a després de les eleccions basques i gallegues.
INCOMPATIBLE. Una altra de les polèmiques de la setmana, pròpies d’estiu, ha …

Cercle / Comuns

CERCLE. L’establishment nostrat no falla. Preocupat per la situació de bloqueig a la metròpoli, arriba puntual a la seva cita. Gent suposadament d’esquerres com l’acabat d’estrenar expresident del Cercle d’Economia, el professor Antón Costas recomanava dijous des de les pàgines de “La Vanguardia” (com no) que els socialistes espanyols facilitin un govern encapçalat per Mariano Rajoy. El darrer crit: convertir el “marxisme” (el de Groucho) de Ciutadans, disposat a pactar amb qui sigui per seure a la cadira, en suprema virtut, en contrast amb l’immobilisme dels socialistes. El degoteig de persones i personalitats properes al món socialista que aniran posicionant-se en el mateix sentit serà incessant. El PP sap que la pressió serà extraordinària i juga a elevar-la més i més. Passaran les setmanes i el president en funcions continuarà sense convocar el ple d’investidura mentre no s’hagi assegurat prou suports. El “pressing” PSOE no ha fet més que començar.
COMUNS. L’embogiment d’alguns re…

155 / Alliçonar

155. Després que el catedràtic Francesc de Carreras aval·lés la tesi a les pàgines d’”El País”, Juan Antonio Zarzalejos s’ha mostrat aquesta setmana partidari de no oferir cap cessió i d’aplicar el famós article de la Constitució borbònica postfranquista. Qualsevol diàleg amb l’adversari és un senyal de feblesa, és la cultura hispànica de negociació. Manca tot detall, però, en l’explicació de quina seria la via legal que permetria justificar la recuperació de qualsevol competència que l’Estatutet atribueix en propietat a la Generalitat; i també, com es podria obligar els funcionaris a col·laborar amb les directrius de l’administració ocupant si no volen fer-ho. Aquest argument, el dels treballadors públics, podria tornar-se en contra del govern espanyol en cas que comenci a aplicar mesures d’excepció. Perquè en el 155 ni se sap com entrar ni, encara molt menys, com sortir. Per això, han parlat i en parlaran molt, però difícilment podran aplicar-lo.
ALLIÇONAR. Ésser els únics dipositar…

Sectarisme / Suspendre

SECTARISME. L’ofensiva del govern municipal de Barcelona per rebaixar tot possible valor memorialístic al Born, s’ha vist reforçada aquesta setmana per noves polèmiques que revelen el caràcter, massa sovint sectari, del seu capteniment. Cap diàleg, cap consens, apropiació en solitari de la veritat. Jordi Guillot, exsenador d’ICV, ho expressava de meravella: només forma part de la memòria històrica allò que decideixin ells, que són els bons, encara que ho hagin defensat, com ell, des del consell d’administració d’una Caixa Catalunya en saqueig. I, encara, la prohibició de la sortida des de la casa de la ciutat de la ja tradicional comitiva de la Coronela de Barelona durant la Diada. Un dels elements més dignes i espectaculars, per a qualsevol que hagi tingut el plaer, sobretot, de veure una de les seves descàrregues al Fossar de les Moreres. Però, com que no se la senten seva, no la volen. I això té un nom.
SUSPENDRE. Mentre mitjans ultres demanaven la declaració immediata de l’estat d…

Provincianisme / Revolta

PROVINCIANISME. Daniel Modol, regidor de l’Ajuntament de Barcelona nomenat a proposta de l’actual alcalde accidental judicialment imputat i ex-casta Jaume Collboni, president de la Comissió d’Economia, Urbanisme i Mobilitat de la capital catalana, es despatxava a gust aquesta setmana, enmig de la polèmica sobre l’exposició del Born, titllant el màstil de 17,14 metres ubicat davant del Born de “porno nacionalista provincià”; encara que no sigui gens original, no em resisteixo a deixar constància en aquest resum setmanal de la incoherència que suposa que aquells qui defensem una Catalunya estat siguem titllats de provincians, mentre els qui avalen l’actual autonomia intervinguda i subodinada a la monarquia borbònica puguin presentar-se davant tothom com a ciutadans del món. La veritat, costa de creure que a aquestes alçades de la pel·lícula encara pugui colar. El president Puigdemont, àgil al rebot, ha optat per traslladar-hi l’acte oficial de la Diada.
REVOLTA. A hores d’ara les tercer…

Notificacions / Pitet

NOTIFICACIONS. Dimarts, dia en què es reuneix el Consell Executiu, el president i una bona part dels consellers mostraven a les xarxes socials les notificacions rebudes advertint-los que no realitzen ni emparin cap acte relacionat amb el desplegament del procés de creació de la República Catalana: és a dir, que no compleixin amb l’encàrrec rebut dels ciutadans el 27-S. El president la va rebre amb un somriure ben ample. Esta bé. Crec, però, que ens falta massa sovint sentit del poder: calia que la mesa del Parlament ordenés presentar i signar la rebuda, personalment, a cadascun dels membres de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’una notificació de tornada advertint-los que deixin d’amenaçar els membres del Govern de Catalunya. Prou d’acceptar que només l’Estat espanyol és poder. Nosaltres també en tenim i ben aviat caldrà que l’exercim en plenitud. I el poder judicial hauria de ser-ne conscient com abans.
PITET. Una setmana més i la formació de govern a…

Monolingüisme / Negacionisme

MONOLINGÜISME. Dijous el grupuscle filofeixista Societat Civil Catalana presentava la seva campanya per a aquesta Diada. Després de l’èxit d’anys anteriors proclamant la seva sagrada veritat sobre l’Onze de Setembre com a simple enfrontament dinàstic que per art de màgia, finalment, ens va fer perdre la sobirania, enguany se centraran en els esforços per denunciar la Catalunya del monolingüisme. El gir copernicà dels de Joaquim Coll ha estat espectacular. Aquí, evidentment, ha d’haver-hi un error, perquè de Catalunya monolingüe només n’hi ha una: la de centenars de milers de catalans que, fins i tot acabats de sortir dels centres d’ensenyament on suposadament es practica la immersió lingüística, són incapaços no ja d’escriure, sinó ni tan sols de mantenir una conversa estàndard en català. El paper d’aquesta organització, a la qual donen suport i finançament intens de manera combinada l’Estat espanyol i l’establishment català resulta cada dia més esperpèntic.
NEGACIONISME. El subconsc…

Desdoblament / Grup

DESDOBLAMENT. Les primeres declaracions d’Albano Dante Fachín, secretari general flamant de Podemos a Catalunya, amb el suport de poc més del 5% dels inscrits a l’organització, han estat de traca i mocador. Ha descartat per inviable el referèndum i ha resumit les vies que ens queden en dos: o pacte amb Espanya (que només vol submissió incondicional) o fer una guerra, no se sap amb quin exèrcit. Patètic. En el clàssic master de doble moral que acostuma a caracteritzar els Comuns, Dante Fachín ha considerat inviable qualsevol pacte amb el Partit Demòcrata Català perquè s’hi assembla massa al PP, partit amb el qual els QWERTY acostumen a coincidir votant cada dos per tres de costat al Parlament de Catalunya. Encara ressonen els aplaudiments del front dependentista a Coscubiela durant el darrer debat sobre el Procés Constituent. Tot i la perversitat exconvergent, els seus vots sí eren bons per fer Patxi López president del Congreso.
GRUP. Mentre els Comuns se’n rentaven les mans (i aquí n…

Agror / Amenaces

AGROR. Es percep d’una manera cada vegada més punyent a les seves intervencions públiques als mitjans i a les xarxes socials, els indeterminats, aquells que han fet de la indefinició la seva empremta, estan cada vegada més irritats. Han decidit bolcar tota la seva bilis, preferentment, contra l’esquerra sobiranista que, a diferència d’ells, sap que de l’Estat espanyol nascut del 78 no es pot esperar res. Tot s’accelera i el moment de la veritat és a la cantonada. El temps en el qual hauran de triar entre aliniar-se amb l’statu quo i donar suport a les accions de força de l’Estat espanyol o posar-se al servei de les institucions nacionals; voldrien allargar i allargar la indefinició, però no. Tot plegat s’acaba. Neix la República Catalana i ells en seran aliens, perquè així ho han decidit. Els fa ràbia. Els sap greu. I per això es mostren tan agres. Amb el temps encara passaran més vergonya.
AMENACES. Primer va ser l’Associació de Militars Espanyols (AME) i després comptes de fòrums de…

Pregó / Privatitzar

PREGÓ. A la vista de la frustració del seu projecte espanyol el 26-J i de l’embús que el darrer baròmetre del CEO ha fet notar en les seves expectatives de creixement a Catalunya (amb un suau descens en tots els indicadors de vot i simpatia des del passat mes de març) els nervis es fan notar a cada passa dels Comuns. Un dels trets més preocupants del seu capteniment actual és el creixent sectarisme que els fa confiar tots els càrrecs i projectes a familiars, amics i coneguts. El darrer cas, el del dibuixant de la corda Miguel Gallardo, que ha passat per via de designació digital, de treballar per BeC a ser l’autor del cartell oficial de les Festes de la Mercè. Festes de les quals serà pregoner el també encomunista Javier Pérez Andújar, autor d’una cèlebre comparació de l’independentisme amb el règim dels aiatol·làs. La deriva anti-independentista continua a tot drap.
PRIVATITZAR. Diumenge passat l’Assemblea inundava de creus grogues la Plaça Major de Vic per denunciar els costos de la…

Paraules / Polítics

PARAULES. Sempre ens deixem perdre la batalla de les paraules. El dependentisme ens agafa massa sovint en bimbes. Amb la seva demagògia habitual, els socialistes catalans, de David Pérez a Ferran Pedret, van afrontar el debat de la desconnexió al Parlament com si fos un problema reglamentari i no de sobirania. Bàsicament, de si acceptem que la sobirania és dels espanyols o dels catalans. El seu líder criticava les conclusions de la Comissió del Procés Constituent afirmant que suposava la derogació de facto de l’Estatut sense la majoria necessària per fer-ho. Es tracta de criminalitzar la unilateralitat. La que Espanya no para d’emprar des de que va intentar prohibir la Consulta d’Arenys de Munt. És com si l’Estatut actualment en vigor a Catalunya no hagués estat imposat unilateralment per dotze senyors que viuen a Madrid. Ningú aquí l’ha avalat ni l’ha votat, però regeix per pebrots.
POLÍTICS. La portaveu de Ciudadanos, la cridanera Inés Arrimadas, i el vicepresident del Parlament Jos…

Majoria / Monarquia

MAJORIA. Amb un desvergonyiment que hauria de fer-se mirar, la premsa dependentista catalana ha mirat de crear un relat de sol·licitud independentista en el pas de sobirania fet pel Parlament el passat dimecres. Un relat de divisió del país que, s’aplica sempre, aquest sí, de manera unilateral. Només l’independentisme divideix. El federalisme que desitja poc més d’un 20% dels catalans en la darrera onada del Baròmetre del CEO, no; l’autonomisme, l’opció del 26% a la mateixa enquesta, tampoc. En canvi, el que va votar un 48% dels ciutadans el passat 27-S és molt divisiu. Naturalment, tots voldríem un acord més ampli en el model de sobirania que volem. Però, essent pragmàtics, la pregunta és clara: si l’independentisme no té al darrera prou suport, encara en tenen menys els altres projectes polítics que es presenten com a alternatius, tant el manteniment de l’statu quo, com la renovació del contracte de dependència en altres condicions.
MONARQUIA. Un dels temes més comentats de la darre…

Intervenció / Investidura

INTERVENCIÓ. No cal dir que “La Vanguardia” ha reaccionat contra l’aprovació pel ple del Parlament de les conclusions de la Comissió d’estudi del Procés Constituent amb una virulència equivalent a la que va emprar contra la Declaració del 9-N. La línia argumental de descrèdit és clara i bàsicament coincident amb el dependentisme parlamentari: tot és una concessió de Junts pel Sí a la CUP per assegurar-se que el president Puigdemont superarà la moció de confiança; com si el procés de desconnexió no tingués res a veure amb el programa amb el que (mal que els pesi i com els pesa!) la coalició independentista va guanyar les eleccions del 27-S. El que resulta ja directament esperpèntic és que el diari comtal conclogui com a alternativa que “el nou escenari espanyol ofereix possibilitats d’intervenció que cap força política catalana no hauria de menystenir”. Impressionant: que santa Llúcia els conservi la vista.
INVESTIDURA. Després de la ronda dels vassalls, patètica en tants moments (que …