155 / Alliçonar

155. Després que el catedràtic Francesc de Carreras aval·lés la tesi a les pàgines d’”El País”, Juan Antonio Zarzalejos s’ha mostrat aquesta setmana partidari de no oferir cap cessió i d’aplicar el famós article de la Constitució borbònica postfranquista. Qualsevol diàleg amb l’adversari és un senyal de feblesa, és la cultura hispànica de negociació. Manca tot detall, però, en l’explicació de quina seria la via legal que permetria justificar la recuperació de qualsevol competència que l’Estatutet atribueix en propietat a la Generalitat; i també, com es podria obligar els funcionaris a col·laborar amb les directrius de l’administració ocupant si no volen fer-ho. Aquest argument, el dels treballadors públics, podria tornar-se en contra del govern espanyol en cas que comenci a aplicar mesures d’excepció. Perquè en el 155 ni se sap com entrar ni, encara molt menys, com sortir. Per això, han parlat i en parlaran molt, però difícilment podran aplicar-lo.

ALLIÇONAR. Ésser els únics dipositaris del bé resulta molt cansat. Els guardians de la nova ortodòxia. Com tants totalitarismes del segle XX. Només això explica conductes com les de l’encomunista Joan Mena, un dia des de Croàcia, un altre des de Roma, impartint doctrina sobre on i amb qui la gent pot celebrar les seves festes privades. Cert és que el vídeo penjat per Pilar Rahola d’una trobada d’amics a la seva casa de Cadaqués, amb la presència del president Puigdemont, no pot considerar-se precisament com el millor producte de comunicació política, però encara és pitjor l’actuació etnicista de destacat dirigent dels QWERTY, quan considera que les úniques festes representatives socialment i territorialment són les que s’hi celebren a Badia del Vallès, un municipi que no es distingeix pel seu baix nivell de renda, sinó per l’origen de la majoria dels seus habitants. Els nivells de demagògia són a punt de trencar tots els rècords olímpics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)