Ves al contingut principal

Boomerang / Bombolla

BOOMERANG. D’aquí només uns dies viurem una nou quadre de la comèdia esperpèntica del darrer any de desgovern al Regne d’Espanya. Com més ens aproximem al debat d’investidura que tothom sap fallit a l’avançada, més s’accentua la impressió que la decisió de Mariano Rajoy de forçar una repetició electoral el Dia de Nadal, per excessivament descarada, pot girar-se en contra seva. L’error: considerar els votants uns estúpids integrals. Tothom sap que és a mans del PSOE decidir si vol facilitar un govern estable del PP durant uns quants anys o anar a terceres eleccions; triar expressament la data del 25-D per accentuar la pressió fa que els electors hi vegin una estratègia més de l’estil partidista de la vella política. En barrejar el desastre de repetir terceres eleccions amb fer-les el Dia de Nadal potser Rajoy aconseguirà quedar esquitxat amb la responsabilitat que volia defugir.

BOMBOLLA. Amb policies nacionals, regidors i diputats del PP obtenint medalles olímpiques i brandant l’estanquera, els Jocs Olímpics de Río han suposat un nou aparador estelar per al nacionalisme espanyol. Al darrera, però, s’amaga la veritable cara d’una imposició identitària que mai us explicarà la premsa del sistema. La seva llei de l’esport preveu sancions greus per a aquells esportistes que es neguin a participar a les seleccions espanyoles; mostrar no ja una estelada, sinó una simple senyera suposa la suspensió automàtica de la llicència federativa necessària per competir a nivell internacional. Entre els catalans menors de trenta anys, l’edat de la majoria d’esportistes, l’independentisme és clarament majoritari i es tracta d’evitar per terra, mar i aire que ningú pugui expressar-ho públicament: s’hi juguen els diners i el futur. Només persones com l’exiliada Anna Tarrés, actual responsable de l’equip de natació sincronitzada d’Ucraïna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.