Ves al contingut principal

Cercle / Comuns

CERCLE. L’establishment nostrat no falla. Preocupat per la situació de bloqueig a la metròpoli, arriba puntual a la seva cita. Gent suposadament d’esquerres com l’acabat d’estrenar expresident del Cercle d’Economia, el professor Antón Costas recomanava dijous des de les pàgines de “La Vanguardia” (com no) que els socialistes espanyols facilitin un govern encapçalat per Mariano Rajoy. El darrer crit: convertir el “marxisme” (el de Groucho) de Ciutadans, disposat a pactar amb qui sigui per seure a la cadira, en suprema virtut, en contrast amb l’immobilisme dels socialistes. El degoteig de persones i personalitats properes al món socialista que aniran posicionant-se en el mateix sentit serà incessant. El PP sap que la pressió serà extraordinària i juga a elevar-la més i més. Passaran les setmanes i el president en funcions continuarà sense convocar el ple d’investidura mentre no s’hagi assegurat prou suports. El “pressing” PSOE no ha fet més que començar.

COMUNS. L’embogiment d’alguns representants QWERTY, particularment, els lligats a Inicitiava per Catalunya, s’explica probablement pels indicis creixents d’un fort desgast electoral. La castanya immensa del 26-J els ha portat ha desconnectar del canvi impossible a Espanya per passar a centrar les seves energies a desbancar l’independentisme a Catalunya. Tal i com ja va acreditar el darrer baròmetre del CEO fa algunes setmanes, el darrer lliurament del CIS, el passat dilluns, acreditava un fort desgast dels Comuns en unes hipotètiques terceres eleccions, particularment, respecte al seu moment més àlgid del primer trimestre del 2016. Des d’aleshores, la intenció directa de vot d’En Comú Podem s’ha desplomat del 3,3 al 2,4% del total de l’Estat espanyol. Els nervis estan portant a una veritable fugida endavant que, molt probablement, no farà sinó accentuar la seva caiguda. En aquests temps d’acceleració de les tendències, uns quants indicadors apunten a l’ocàs del darrer estilet de l’statu quo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…