Ves al contingut principal

Cercle / Comuns

CERCLE. L’establishment nostrat no falla. Preocupat per la situació de bloqueig a la metròpoli, arriba puntual a la seva cita. Gent suposadament d’esquerres com l’acabat d’estrenar expresident del Cercle d’Economia, el professor Antón Costas recomanava dijous des de les pàgines de “La Vanguardia” (com no) que els socialistes espanyols facilitin un govern encapçalat per Mariano Rajoy. El darrer crit: convertir el “marxisme” (el de Groucho) de Ciutadans, disposat a pactar amb qui sigui per seure a la cadira, en suprema virtut, en contrast amb l’immobilisme dels socialistes. El degoteig de persones i personalitats properes al món socialista que aniran posicionant-se en el mateix sentit serà incessant. El PP sap que la pressió serà extraordinària i juga a elevar-la més i més. Passaran les setmanes i el president en funcions continuarà sense convocar el ple d’investidura mentre no s’hagi assegurat prou suports. El “pressing” PSOE no ha fet més que començar.

COMUNS. L’embogiment d’alguns representants QWERTY, particularment, els lligats a Inicitiava per Catalunya, s’explica probablement pels indicis creixents d’un fort desgast electoral. La castanya immensa del 26-J els ha portat ha desconnectar del canvi impossible a Espanya per passar a centrar les seves energies a desbancar l’independentisme a Catalunya. Tal i com ja va acreditar el darrer baròmetre del CEO fa algunes setmanes, el darrer lliurament del CIS, el passat dilluns, acreditava un fort desgast dels Comuns en unes hipotètiques terceres eleccions, particularment, respecte al seu moment més àlgid del primer trimestre del 2016. Des d’aleshores, la intenció directa de vot d’En Comú Podem s’ha desplomat del 3,3 al 2,4% del total de l’Estat espanyol. Els nervis estan portant a una veritable fugida endavant que, molt probablement, no farà sinó accentuar la seva caiguda. En aquests temps d’acceleració de les tendències, uns quants indicadors apunten a l’ocàs del darrer estilet de l’statu quo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…