Ves al contingut principal

Cleca / Decepció

CLECA. El procés independentista continua fent cadàvers. Després de CiU en conjunt i d’Unió en particular, s’aproxima el moment de la desaparició d’Iniciativa. Els interessats, naturalment, ho porten malament. Ada Colau, però, no pensa cedir en cap cas. Després d’unes setmanes de beligerància brutal d’ICV contra l’independentisme, els seus principals dirigents van posar la cirereta al pastís anunciant que el partit no acudiria a la manifestació de la Diada. Per això, l’alcaldessa de Barcelona ha decidit deixar clar qui mana dins els QWERTY tot desautoritzant completament el posicionament d’ICV: ella sí anirà a la mobilització que preparen l’Assemblea i Òmnium, que han rebut les seves paraules amb una sonora benvinguda. D’immediat, Joan Coscubiela, un veritable “zombie” polític a qui queden nou mesos per a la jubilació anticipada, ha criticat públicament el posicionament de Colau. El darrer alè d’Iniciativa.

DECEPCIÓ. Són moltes les entitats que van definint-se al voltant del referèndum d’independència. Aquesta setmana ho han fet, per desgràcia en el mateix sentit, el Foment del Treball i la UGT. El president de la primera, Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal, com si el temps no passés, ha insistit a reclamar un pacte fiscal, una proposta realment unicornista, ateses les circumstàncies no només polítiques sinó també econòmiques: un Estat espanyol endeutat a màxims històrics i sense diners per pagar pensions a curt termini. El secretari general del sindicat, Camil Ros, ha estat francament decebedor en rebutjar un referèndum si no compta amb el vistiplau impossible d’Espanya: tothom sap que condicionar-lo al pacte significa atorgar a l’altra part la possibilitat de blocar-lo indefinidament, fet que no té absolutament cap sentit... si és que realment es vol un referèndum. Que un ex-secretari general de les JERC (1996-1998) acabi així és ben trist.

Comentaris

  1. Sí, és cert. La caiguda d'Iniciativa és d'allò més colossal. Primer va ensopegar en Joan Herrera; després, la Dolors Camats. Finalment, en Coscu ja va totalment a la deriva i sense control dient bajanades a tort i a dret. Pobre, qui t'ha vist i qui et veu!
    Respecte dels incapaços de trobar cap línia aclaridora de les seves reflexions, fa uns dies en Ximo Puig hi tornava amb allò de ressuscitar l'Estatutet de Cat. modificant la carteta magnificada. Repetició sobre repetició...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…