Ves al contingut principal

Crancs / Detritus

CRANCS. Sovint ens acusen d’haver-nos radicalitzat: tot el contrari, som on som davant el trencament unilateral per part del Regne d’Espanya del pacte de submissió que la majoria de la societat catalana va acceptar pacíficament (enmig de la traïció dels líders que denunciava en Xirinacs) després de 1978. Pau per dependència. Són ells els qui han decidit anar enrere. I així continuen. L’esquerra espanyola predominant a Catalunya durant dècades, per exemple, ha passat d’acceptar l’autodeterminació a negar-la; els encomunistes estan exactament en el mateix procés. És així com sectors de l’extrema dreta el 1978 han esdevingut ara els principals garants de la Constitució. Des de José María Aznar a en Pérez de los Cobos, l’actual president del Tribunal Constitucional, que esparrecava exemplars del text constitucional en els seus temps d’institut. No és que nosaltres haguem guanyat ambició, són ells els qui han trencat l’acord. I no els ho diem prou.

DETRITUS. De tant en tant les clavegueres de l’Estat espanyol suren de tants excrements com porten. Divendres es coneixia la declaració davant la jutgessa d’Higini Cierco accionista principal de la Banca Privada d’Andorra (BPA), amb la denúncia de xantatges i pressions per part de la policia espanyola en el marc de l’anomenada Operació Catalunya, a la recerca d’informació comprometedora contra Artur Mas i Oriol Junqueras. Naturalment, no hi havia res de res. Sorprèn molt que els espies de Moncloa no demanessin informació sobre gent tan perillosa per a l’establishment com ara en Joan Coscubiela o l’Albano Dante Fachín. Segons sembla, l’entitat va ser amenaçada en cas de no col·laborar amb la intervenció del departament de Delictes Financers del Tresor nord-americà, fet que es va produir efectivament mesos més tard. Un altre ensenyament, doncs: hem d’estar conscienciats de la col·laboració de tercers països en la lluita contra el nostre procés d’alliberament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…