Ves al contingut principal

Eleccions / Incompatible

ELECCIONS. Una setmana més, les constants vitals de la legislatura espanyola es mantenen sota mínims. Els resultats de la darrera enquesta del CIS, amb un clar retrocés d’Unidos Podemos i Ciudadanos, probablement, expliquen molt del que estem vivint. Encara que està en el guió de la peça dramàtica fer contínues invocacions al desastre que suposarien unes terceres eleccions, en el fons, és probable que el PP i el PSOE, les peces clau del bipartidisme del règim del 78 no n’estiguin pas tan alarmades. Cada nou pas per les urnes, amb la decepció de les propostes de canvi i l’apel·lació cada vegada més difícil a la participació, faciliten un procés de retorn imperfecte al reforçament del vell bipartidisme. S’enterra la il·lusió de canvi i després d’una crisi brutal, els principals protagonistes tornen a surar. De moment, tothom parla de deixar els nous moviments per a després de les eleccions basques i gallegues.

INCOMPATIBLE. Una altra de les polèmiques de la setmana, pròpies d’estiu, ha esclatat arran de les infografies relatives als Jocs Olímpics als Telenotícies de TV3, on, només en alguna ocasió, s’ha identificat amb la bandera catalana als atletes del nostre país, com ara Joaquim Rodríguez, cinquè a la cursa de ciclisme en ruta. Immediatament, especialment des de Ciudadanos, les xarxes socials dependentistes han esclatat titllant des de “paletos” a provincians els responsables de la cadena pública, com tothom sap, un dels principals objectius a abatre per part dels d’Albert Rivera. L’objectiu bé val una contradicció total: si Catalunya, com defensen, és part indissoluble d’Espanya, quin mal hi ha en que els atletes catalans-naturalment-espanyols s’indentifiquen com a tals? En el fons, doncs, el que demostra aquest histerisme és que ells són els primers a saber que som una altra cosa. Una altra cosa que ja no controlen. Adéu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.