Ves al contingut principal

Ignorar / Metròpoli

IGNORAR. Ens aproximem al dia D: aquest setembre, més enllà de la mobilització de la Diada i de la moció de confiança al president de la Generalitat, el procediment del TC contra la presidenta del Parlament pot implicar la inhabilitació de Carme Forcadell. El tribunal haurà de mesurar molt bé les seves passes perquè podria generar un escenari de difícil retorn. Una part molt àmplia de l’independentisme, d’Antoni Castellà a Albert Sánchez Piñol, ha expressat públicament la necessitat que la majoria sobiranista al Parlament no acati cap mena d’actuació contra la presidenta Forcadell. Si això és així, podríem trobar-nos amb l’abandonament de la cambra catalana per part dels dependentistes enmig d’una situació d’independència de facto. Encara no sabem, doncs, si el trencament tindrà lloc per defensar el Parlament o per exercir el dret a l’autodeterminació. El que sí sembla clar és que el tenim a tocar.

METRÒPOLI. Com deia aquesta setmana un conegut “fake” del president Mas a les xarxes socials, Catalunya serà allò que vulguin els anticatalans. La demostració més palmària que l’Estat espanyol ha trencat qualsevol mena de pacte constitucional al voltant del règim del 78 és la decisió unilateral (que no és d’ara, sinó de fa uns quants anys, via tribunals) de dissenyar el sistema educatiu català des de la “villa y corte”, tot i que és la Generalitat la que gaudeix, teòricament, de les competències per fer-ho. És així com els representants de dos partits que el 27-S van aconseguir un 26,39% dels vots i 35 de 136 escons al Parlament han acordat a la capital de la metròpoli com cal que s’ensenyi a la colònia. Per a que després, des d’aquí, com a capatàs de l’amo, algú critiqui els nostres suposats comportaments unilaterals, que no són més que una reacció a una agressió prèvia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…