Ves al contingut principal

Intervenció / Investidura

INTERVENCIÓ. No cal dir que “La Vanguardia” ha reaccionat contra l’aprovació pel ple del Parlament de les conclusions de la Comissió d’estudi del Procés Constituent amb una virulència equivalent a la que va emprar contra la Declaració del 9-N. La línia argumental de descrèdit és clara i bàsicament coincident amb el dependentisme parlamentari: tot és una concessió de Junts pel Sí a la CUP per assegurar-se que el president Puigdemont superarà la moció de confiança; com si el procés de desconnexió no tingués res a veure amb el programa amb el que (mal que els pesi i com els pesa!) la coalició independentista va guanyar les eleccions del 27-S. El que resulta ja directament esperpèntic és que el diari comtal conclogui com a alternativa que “el nou escenari espanyol ofereix possibilitats d’intervenció que cap força política catalana no hauria de menystenir”. Impressionant: que santa Llúcia els conservi la vista.

INVESTIDURA. Després de la ronda dels vassalls, patètica en tants moments (que si sa majestat està aixís o aixàs, amb aquest o aquell estat d’ànim, semblaven ben bé els cortesans de Versalles), Mariano Rajoy ha decidit que calia dissimular més bé que en la legislatura anterior i que tocava acceptar l’encàrrec de formar govern. Això sí, sense concretar ni la data ni tan sols si efectivament se sotmetrà a la investidura en cas de no disposar de suports garantits. L’esperpent màxim. Són més de 200 dies sense goverm; més ben dit, en funcions: Mariano Rajoy ha guanyat gairebé un any sencer de pròrroga a la seva majoria absoluta, en una situació envejable: amb els pressupostos aprovats, ha governat via decret sense cap mena de control parlamentari. Ara, es tracta de forçar les terceres i definitives eleccions que fulminin Ciudadanos i qualsevol expectativa de canvi, naturalment, però sense que es noti massa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…