Ves al contingut principal

Intolerants / Legalitat

INTOLERANTS. La incomoditat de Rafael Nadal, durant la cerimònia de lliurament de la medalla d’or de la competició de dobles masculins de tennis als Jocs Olímpics de Río, com a parella de dobles amb Marc López, és l’enèssim exemple de la intolerància de l’espanyolisme amb la diferència. Existeix un abisme moral entre la postura dels uns i dels altres, o sigui, nosaltres. A molts catalans ens està fantàstic que els espanyols triomfin. Ningú aspira aquí a que les seleccions i els atletes espanyols no puguin competir i, arribat el cas escàs, guanyar en les competicions esportives internacionals. Només demanem poder ser-hi també nosaltres com a nosaltres. Ells, en canvi, arrufen el nas només de veure’ns. Ens neguen l’existència. Volen que no hi siguem. És aquesta diferència, incomprensible per a aquells qui no són molt nacionalistes, la que ens acabarà donant la victòria. Com es justifica impedir portar els colors nacionals que vulguis?

LEGALITAT. De kafkiana cal qualificar l’actitud dels protaurins i la família reial espanyola en relació a l’assistència il·legal de Victòria Federica de Marichalar, filla de la infanta Helena de Borbó, a un espectacle taurí a Palma. La llei del Parlament balear que regula les curses de braus estableix la prohibició d’assistir als menors. Tot i això, els partidaris del maltractament animal han demanat, se suposa que amb l’aquiescència dels afectats, l’empara de la fiscal general de l’Estat per protegir els drets de la menor. Atenció, vetllar per la filla de la infanta no és allunyar-la d’un espectacle humanament degradant basat en el gaudi amb la tortura fins a la mort d’un animal, sinó assegurar-ne que hi pugui assistir. A diferència de tot el que passa a Catalunya, aquí el respecte a la legalitat vigent no cal, simplement perquè és autonòmica. Realment, aquests espanyols tenen molt alterats els valors fonamentals.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…