Majoria / Monarquia

MAJORIA. Amb un desvergonyiment que hauria de fer-se mirar, la premsa dependentista catalana ha mirat de crear un relat de sol·licitud independentista en el pas de sobirania fet pel Parlament el passat dimecres. Un relat de divisió del país que, s’aplica sempre, aquest sí, de manera unilateral. Només l’independentisme divideix. El federalisme que desitja poc més d’un 20% dels catalans en la darrera onada del Baròmetre del CEO, no; l’autonomisme, l’opció del 26% a la mateixa enquesta, tampoc. En canvi, el que va votar un 48% dels ciutadans el passat 27-S és molt divisiu. Naturalment, tots voldríem un acord més ampli en el model de sobirania que volem. Però, essent pragmàtics, la pregunta és clara: si l’independentisme no té al darrera prou suport, encara en tenen menys els altres projectes polítics que es presenten com a alternatius, tant el manteniment de l’statu quo, com la renovació del contracte de dependència en altres condicions.

MONARQUIA. Un dels temes més comentats de la darrera enquesta del CEO ha estat el fet que la Monarquia sigui la segona institució en la qual els catalans tenen menys confiança, just abans dels bancs. Tenint en compte el blindatge mediàtic superlatiu del qual encara gaudeix, sembla un fet veritablement extraordinari. Aquesta setmana, el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. publicava el seu habitual llistat, actualitzat, dels periodistes i comunicadors catalans amb més influència a la xarxa: resultava espectacular comprovar com entre els quinze primers no hi ha ni un de sol que s’hagi posicionat públicament a favor de la independència i molts que s’hi han manifestat obertament contraris. Realment, de vegades sembla un autèntic miracle que, tot i el treball comunicatiu a favor de l’”statu quo” a Catalunya hagin guanyat la força que tenen les posicions rupturistes. Un tema, realment, per a investigar a fons.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas