Ves al contingut principal

Pactes / Picaplets

PACTES. L’escena ja es va produir després del 20-D i ara els partits espanyols de la banda dreta ens ofereixen el mateix espectacle patètic: l’escenificació d’un pacte, amb foto entre Rafael Hernando (del PP) i Juan Carlos Girauta, que no es recolza en cap mena de majoria parlamentària. Espanya és l’únic país del món on es fan pactes de govern inviables que fan sospitar que només es tanquen amb la finalitat estricta de construir relat per a les següents eleccions. Perquè signar un pacte sense majoria parlamentària que el suporti i a l’espera que algun tonto útil, al qual no s’ha tingut en compte a l’hora de negociar i escenificar l’acord, s’hi sumi de franc, és una manera de fer les coses (i ja en van dues eleccions) molt i molt estranya. Que estan bojos aquests espanyols. I així, fins que, de tantes voltes com facin, acabi retornant definitivament el bipartidisme perdut.

PICAPLETS. La incapacitat del dependentisme per assumir en termes polítics el fet que més de la meitat dels catalans ja no volem formar part d’Espanya és tan bèstia, que en molts moments fa feredat. Sembla que, en efecte, ja juguem lligues diferents. El vicepresident del Parlament de Catalunya, José María Espejo-Saavedra, de Ciudadanos, en resposta a la notificació rebuda de part del TC (està clar que en el seu cas es tracta d’un error!) ha argumentat que la presidenta Forcadell va cometre frau de llei amb la voluntat d’incomplir les disposicions del Constitucional espanyol. Nosaltres caminant amb pas ferm cap a la independència i ells ens parlen de fraus de llei. L’il·lustre senyor diputat viu en un món a banda, com si encara fos assessor de la Caixa. Més ben dit, sí, encara treballa al servei de Fainé i els seus, però temporalment li paguem el sou entre tots.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…