Ves al contingut principal

Paraules / Polítics

PARAULES. Sempre ens deixem perdre la batalla de les paraules. El dependentisme ens agafa massa sovint en bimbes. Amb la seva demagògia habitual, els socialistes catalans, de David Pérez a Ferran Pedret, van afrontar el debat de la desconnexió al Parlament com si fos un problema reglamentari i no de sobirania. Bàsicament, de si acceptem que la sobirania és dels espanyols o dels catalans. El seu líder criticava les conclusions de la Comissió del Procés Constituent afirmant que suposava la derogació de facto de l’Estatut sense la majoria necessària per fer-ho. Es tracta de criminalitzar la unilateralitat. La que Espanya no para d’emprar des de que va intentar prohibir la Consulta d’Arenys de Munt. És com si l’Estatut actualment en vigor a Catalunya no hagués estat imposat unilateralment per dotze senyors que viuen a Madrid. Ningú aquí l’ha avalat ni l’ha votat, però regeix per pebrots.

POLÍTICS. La portaveu de Ciudadanos, la cridanera Inés Arrimadas, i el vicepresident del Parlament José María Espejo-Saavedra han emprat aquesta setmana reiteradament l’apel·lació a uns suposats privilegis de “certs polítics” per a evitar la repressió de l’Estat. El to marcadament populista amb el qual han pronunciat la paraula polític crida realment l’atenció. Ciudadanos fa ja molts anys que corre pels passadissos de la política catalana, així que costa molt d’entendre que els seus representants es refereixin als altres amb una connotació pejorativa que, en tot cas, els hauria d’afectar a ells també de ple. Els càrrecs que ocupen, però, a més, els haurien de fer veure que no només són “polítics”, sinó diputats, és a dir, representants del poble de Catalunya. És lògic que per a ells representar la colònia no suposi cap mena d’il·lusió, però almenys haurien de ser capaços de respectar mínimament a aquells per als quals sí és un honor fer-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…