Ves al contingut principal

Paraules / Polítics

PARAULES. Sempre ens deixem perdre la batalla de les paraules. El dependentisme ens agafa massa sovint en bimbes. Amb la seva demagògia habitual, els socialistes catalans, de David Pérez a Ferran Pedret, van afrontar el debat de la desconnexió al Parlament com si fos un problema reglamentari i no de sobirania. Bàsicament, de si acceptem que la sobirania és dels espanyols o dels catalans. El seu líder criticava les conclusions de la Comissió del Procés Constituent afirmant que suposava la derogació de facto de l’Estatut sense la majoria necessària per fer-ho. Es tracta de criminalitzar la unilateralitat. La que Espanya no para d’emprar des de que va intentar prohibir la Consulta d’Arenys de Munt. És com si l’Estatut actualment en vigor a Catalunya no hagués estat imposat unilateralment per dotze senyors que viuen a Madrid. Ningú aquí l’ha avalat ni l’ha votat, però regeix per pebrots.

POLÍTICS. La portaveu de Ciudadanos, la cridanera Inés Arrimadas, i el vicepresident del Parlament José María Espejo-Saavedra han emprat aquesta setmana reiteradament l’apel·lació a uns suposats privilegis de “certs polítics” per a evitar la repressió de l’Estat. El to marcadament populista amb el qual han pronunciat la paraula polític crida realment l’atenció. Ciudadanos fa ja molts anys que corre pels passadissos de la política catalana, així que costa molt d’entendre que els seus representants es refereixin als altres amb una connotació pejorativa que, en tot cas, els hauria d’afectar a ells també de ple. Els càrrecs que ocupen, però, a més, els haurien de fer veure que no només són “polítics”, sinó diputats, és a dir, representants del poble de Catalunya. És lògic que per a ells representar la colònia no suposi cap mena d’il·lusió, però almenys haurien de ser capaços de respectar mínimament a aquells per als quals sí és un honor fer-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…