Ves al contingut principal

Portes / Veïns

PORTES. Després de mesos d’escoltar Pablo Iglesias clamar contra les portes giratòries del règim del 78 i de mesos de bloqueig per part dels Comuns, finalment, la Comissió de Transparència de la malvada Generalitat governada per la dreta catalana ha imposat l’obligació (a petició del mitjà digital Catalunya Plural) de publicar les retribucions i els noms dels principals responsables de l’empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona. Més que la quantia dels salaris, potser normal en l’àmbit de les grans corporacions, crida l’atenció el fet que, com a mínim, una quarta part dels seus membres tinguin vinculacions directes amb els socialistes i Iniciativa per Catalunya. En concret, l'exalcalde de Gavà (PSC) i un excàrrec d'ICV al Tripartit ocupen dos dels tres llocs de directors executius. Salaris de directius qualificats a mans d’assessors de confiança política: les dues coses no poden ser, encara que siguin dels bons que, facin què facin, sempre representen la justícia.

VEÏNS. Veure els Jocs Olímpics de Río des de la premsa espanyola es una nova demostració de la distància mental que ens separa. La Televisió Espanyola i el diari Marca mantingueren durant hores referències en les seves versions digitals a la medalla d’or de la nedadora-tonadillera “Mireia del Monte”. Entretant, la narració de la televisió pública espanyola dels partits de bàsquet del combinat estatal (quina gran selecció catalana tindríem, amb les Xargay, Cruz o Palau!) s’hi referia a una tal “Alba Torrence” (que no Torrens) i les de natació a un suposat “Yuan Yui Pong” (Joan Lluís Pons). La incapacitat per entendre la realitat del suposat país plural on viuen és tan abismal que ni es plantegen la possibilitat de preguntar a qualsevol dels seus nombrosos companys “perifèrics” quina és la pronúncia normal dels noms i cognoms de milions dels qui volen connacionals. I es fa ja massa cansat canviar tot això.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.