Ves al contingut principal

Pregó / Privatitzar

PREGÓ. A la vista de la frustració del seu projecte espanyol el 26-J i de l’embús que el darrer baròmetre del CEO ha fet notar en les seves expectatives de creixement a Catalunya (amb un suau descens en tots els indicadors de vot i simpatia des del passat mes de març) els nervis es fan notar a cada passa dels Comuns. Un dels trets més preocupants del seu capteniment actual és el creixent sectarisme que els fa confiar tots els càrrecs i projectes a familiars, amics i coneguts. El darrer cas, el del dibuixant de la corda Miguel Gallardo, que ha passat per via de designació digital, de treballar per BeC a ser l’autor del cartell oficial de les Festes de la Mercè. Festes de les quals serà pregoner el també encomunista Javier Pérez Andújar, autor d’una cèlebre comparació de l’independentisme amb el règim dels aiatol·làs. La deriva anti-independentista continua a tot drap.

PRIVATITZAR. Diumenge passat l’Assemblea inundava de creus grogues la Plaça Major de Vic per denunciar els costos de la dependència en el manteniment del sistema de salut català, sintetitzats en la frase de Daniel de Alfonso, “les hemos destrozado el sistema sanitario”. Naturalment, l’espanyolisme, en tromba, de Joaquim Coll a Inés Arrimadas, va sortir a criticar la iniciativa. Allò que és realment sorprenent és que els croats en defensa de la sanitat pública critiquessin també desaforadament la iniciativa. En síntesi: va semblar molt que només ells, els purs, els bons, tenen dret a defensar els serveis públics, que només ells avalen qui pot fer-ho i que només ells autoritzen des de quin argumentari sí que es pot. I, francament, en aquestes condicions, fa tota la impressió que són ells els qui es dediquen a privatitzar la Sanitat en defensa de l’”statu quo”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…