Ves al contingut principal

Pregó / Privatitzar

PREGÓ. A la vista de la frustració del seu projecte espanyol el 26-J i de l’embús que el darrer baròmetre del CEO ha fet notar en les seves expectatives de creixement a Catalunya (amb un suau descens en tots els indicadors de vot i simpatia des del passat mes de març) els nervis es fan notar a cada passa dels Comuns. Un dels trets més preocupants del seu capteniment actual és el creixent sectarisme que els fa confiar tots els càrrecs i projectes a familiars, amics i coneguts. El darrer cas, el del dibuixant de la corda Miguel Gallardo, que ha passat per via de designació digital, de treballar per BeC a ser l’autor del cartell oficial de les Festes de la Mercè. Festes de les quals serà pregoner el també encomunista Javier Pérez Andújar, autor d’una cèlebre comparació de l’independentisme amb el règim dels aiatol·làs. La deriva anti-independentista continua a tot drap.

PRIVATITZAR. Diumenge passat l’Assemblea inundava de creus grogues la Plaça Major de Vic per denunciar els costos de la dependència en el manteniment del sistema de salut català, sintetitzats en la frase de Daniel de Alfonso, “les hemos destrozado el sistema sanitario”. Naturalment, l’espanyolisme, en tromba, de Joaquim Coll a Inés Arrimadas, va sortir a criticar la iniciativa. Allò que és realment sorprenent és que els croats en defensa de la sanitat pública critiquessin també desaforadament la iniciativa. En síntesi: va semblar molt que només ells, els purs, els bons, tenen dret a defensar els serveis públics, que només ells avalen qui pot fer-ho i que només ells autoritzen des de quin argumentari sí que es pot. I, francament, en aquestes condicions, fa tota la impressió que són ells els qui es dediquen a privatitzar la Sanitat en defensa de l’”statu quo”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.