Ves al contingut principal

Rebutjat / Règim

REBUTJAT. Com la majoria dels sobiranistes, m’he resistit massa temps a acceptar quin és el sentit últim de l’acció política dels QWERTY. A aquestes alçades, però, no pot estar més clar que treballen al servei de l’statu quo borbònic del 78. A Catalunya són ja la seva darrera trinxera, mentre l’establishment valora si és a temps de construir-ne alguna altra al darrera al voltant de les restes d’Unió i dels pocs dissidents de l’antiga Convergència com el marit d’Inés Arrimadas. Aquesta setmana, Lluís Rabell ha dit que se senten rebutjats de la mobilització de la Diada. Qui no recorda l’encerclament patètic de la Caixa, amb Camats i Herrera. L’estratègia és clara: cada any, atacar la mobilització de la Diada, com si fos la primea vegada que se’n desmarquen, quan la realitat és que no hi han col·laborat mai. Que segueixin el seu decantament dependentista i ens deixin en pau.

RÈGIM. Des de les pàgines de l’abans solvent diari “El País”, com més va, més òrgan d’opinió de l’establishment i el seu instrument polític privilegiat, Ciudadanos, la pressió sobre el partit socialista creix exponencialment. Les forces que han bastit i viscut del Règim del 78 comencen a sotmetre el PSOE en general i concretament Pedro Sánchez i el seu equip dirigent a uns nivells de pressió desconguts fins ara. La consolidació del pacte entre el PP i Ciudadanos ajudarà a pujar la temperatura de la caldera al punt d’ebullició. Veurem si el secretari general del partit és capaç de resistir el foc creuat. Cada dia serà més difícil resistir la cadència i la potència del foc exterior, per molt ben parapetat que Sánchez estigui a l’interior del partit; però ho serà encara més quan les bales comencen a arribar des de dins. Nosaltres, crispetes i a gaudir de la funció.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…