Ves al contingut principal

Referents / Sectarisme

REFERENTS. Resulta esfereidor comprovar, una vegada i una altra, amb el silenci absolut de l’esquerra espanyola, fins a quin punt el feixisme impregna les institucions espanyoles. Hem parlat molt del nacionalisme banal, aquell que dóna per feta la presència de l’espanyolisme en qualsevol escenari, mentre cal justificar cada pas del sobiranisme. També caldria parlar, en el cas del Regne d’Espanya, d’un feixisme banal. Que el compte oficial de l’Exèrcit de Terra a twitter utilitzi les paraules d’un article publicat al diari falangista “El Alcázar” el 1949 per l’escriptor Camilo José Cela, en lloança del militar feixista i fundador de la guàrdia civil Millán Astray, com a reacció a la derrota de Rafael Nadal en el partit per la medalla de bronze de la competició de tennis dels Jocs Olímpics explica ben a les clares en quin tipus de societat som. Només un boig no voldria fugir-hi quan abans.

SECTARISME. No hi ha setmana en la qual els QWERTY no ens ofereixen un nou exemple de malhaurat sectarisme. Després de la patètica ofensiva per expulsar de la memòria col·lectiva del país les institucions sobiranes de dret púbic anteriors a la conquesta castellana i la implantació del règim borbònic (els efectes de totes dues coses, encara vigents), durant la inauguració de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada, el president de l’Institut d’Estudis Catalana ha donat a conèixer la retirada de la subvenció de 5.500 euros rebuda fins ara de l’Ajuntament de Barcelona; la professora Elisenda Paluzie explicava a les xarxes socials poc després que el consistori de la capital hi destina, en canvi, 50.000 a la Universitat Progessista d’Estiu de Catalunya (UPEC). Col·locar en càrrecs només els meus, donar feina només als meus, fer sentir la veu només dels meus. Sectarisme en estat pur. Nova política e n busca de l’hegemonia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…