Ves al contingut principal

80% / Atxes

80%. Després d’una banda toca l’altra. Després d’anunciar la seva participació a la manifestació de l’ANC i l’Òmnium per la Diada, aquesta setmana tocava llençar aigua al vi parlant de tornar a la suposada majoria de tres de cada quatre catalans pel dret a decidir impossible i inviable. I tocava negar l’única manera possible d’avançar, la unilateralitat. La semblança entre el confederalisme d’Ada Colau i el de Josep Antoni Duran i Lleida de fa tres anys no podia ser més cridanera. En tots dos casos, volgudament o no, instruments al servei de l’statu quo. Gens sorprenent per a un llogater del Palace, com ara el líder d’Unió; en el cas de l’exactivista social, en canvi, una mica més. Perquè la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (la PAH), encara que no t’ho sembli, amable lector, tot ho va aconseguir a base d’accions pactades amb els bancs, mai unilaterals.

ATXES. La cançó presentada aquests dies per diversos grups i cantants compromesos en suport a la gran mobilització independentista de demà porta per títol “Endavant les atxes”. En saber-ne el nom no us diré que ho vaig veure a venir, però sí, ho vaig veure a venir. Un dels recurrents defensors del bilingüisme al nostre país als darrers deu anys, l’exdiputat de Ciudadanos i actual dirigent de Societat Civil Catalana José Domingo, va demostrar el seu domini apostoflant de la llengua pròpia del país en considerar, durant una tertúlia a la ràdio nacional, que la lletra de la cançó crida a la violència. En Sebastià Alzamora n’ha fet un article deliciós al respecte. No cal dir-ho, també a Catalunya, aquells qui només coneixen una llengua (fins i tot acabats de sortir de la immersió a tants llocs del país inexistent), entestats a exigir als altres el seu no bilingüisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…