80% / Atxes

80%. Després d’una banda toca l’altra. Després d’anunciar la seva participació a la manifestació de l’ANC i l’Òmnium per la Diada, aquesta setmana tocava llençar aigua al vi parlant de tornar a la suposada majoria de tres de cada quatre catalans pel dret a decidir impossible i inviable. I tocava negar l’única manera possible d’avançar, la unilateralitat. La semblança entre el confederalisme d’Ada Colau i el de Josep Antoni Duran i Lleida de fa tres anys no podia ser més cridanera. En tots dos casos, volgudament o no, instruments al servei de l’statu quo. Gens sorprenent per a un llogater del Palace, com ara el líder d’Unió; en el cas de l’exactivista social, en canvi, una mica més. Perquè la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (la PAH), encara que no t’ho sembli, amable lector, tot ho va aconseguir a base d’accions pactades amb els bancs, mai unilaterals.

ATXES. La cançó presentada aquests dies per diversos grups i cantants compromesos en suport a la gran mobilització independentista de demà porta per títol “Endavant les atxes”. En saber-ne el nom no us diré que ho vaig veure a venir, però sí, ho vaig veure a venir. Un dels recurrents defensors del bilingüisme al nostre país als darrers deu anys, l’exdiputat de Ciudadanos i actual dirigent de Societat Civil Catalana José Domingo, va demostrar el seu domini apostoflant de la llengua pròpia del país en considerar, durant una tertúlia a la ràdio nacional, que la lletra de la cançó crida a la violència. En Sebastià Alzamora n’ha fet un article deliciós al respecte. No cal dir-ho, també a Catalunya, aquells qui només coneixen una llengua (fins i tot acabats de sortir de la immersió a tants llocs del país inexistent), entestats a exigir als altres el seu no bilingüisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas