Banderes / Cremadissa

BANDERES. Dignitat rima amb llibertat. “Respect” diu el lema de la UEFA, una entitat que hauria de començar a casa seva les campanyes en defensa dels valors. I respecte és el que demanem. Tot i que la federació europea ha optat per obrir-ne un nou expedient, no podem en cap cas fer-nos enrere. Un organisme esquitxat per la corrupció no té dret a posar en dubte, en cap cas, la nostra llibertat d’expressió. Mai. No només perquè ho hagi fet, descaradament, a instàncies del Govern espanyol. Ells sabran en quin embolic s’hi han volgut ficar, tot atacant drets fonamentals. Dictamini el que dictamini finalment el TAS no podem acceptar agenollar-nos. Encara menys pel fet que s’addueixi que proferim un missatge polític. Serà que la política no és present en tots i cadascun dels partits de la Lliga de Campions de mil i una formes, obertes o banals. Fermesa i guanyarem.

CREMADISSA. Francament, que voleu que us digui, com a iniciativa política, si el que volem és eixamplar els límits en totes direccions, assaltar les fronteres del nostre espai medul·lar i guanyar nous independentistes, potser no sembla l’acció més intel·ligent possible. De fet, a aquestes alçades de la pel·lícula del nostre procés d’alliberament, la crema d’estanqueres, retrats del Borbó i pàgines de la Constitució espanyola sembla més aviat una iniciativa antiga, un punt anacrònica, de quan érem petitets i ens havíem de conformar a jugar a la contra. De quan, per comptes de guanyar definitivament un Estat, ens conformàvem amb petites victòries simbòliques. Dit això, és evident que, també aquí, hem d’estar sempre de part de la llibertat d’expressió, posada fins i tot per sobre del respecte als símbols polítics i institucionals. El país nou que volem ha de posar-la al capdavant de tot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)