Ves al contingut principal

Consultes / Declaració

CONSULTES. Fins i tot els més conspicus monàrquics ho veuen. Enmig del bloqueig, la figura institucional del rei espanyol no serveix absolutament de res. Cap mena d’acció del més mínim valor polític. Només trobades protocol·làries. Pel que es veu, el Borbó, després del doble fracàs de la investidura fallida de Mariano Rajoy, ha renunciat a fer una nova ronda de consultes a les forces polítiques implicades en la constitució d’un govern a Espanya: tot empantanegat fins que passin les eleccions a Euskadi i Galícia del dia 25 de setembre; uns comicis que, per més que l’Enric Juliana fantasiegi (com gairebé sempre, amb gràcia, però sense encertar-ne ni una) no resoldran absolutament res. La situació de bloqueig encara ens oferirà un altre mes d’espectacle patètic (com encolomar-se els uns als altres la responsabilitat del fiasco), fins a la definitiva dissolució de les cambres, per tercera vegada en un any, el proper 31 d’octubre.

DECLARACIÓ. Raül Romeva, a càrrec de l’acció exterior del Govern (amb la col·laboració d’altres agents tan eficients com el Diplocat), dirigeix una política diplomàtica que va fent forat; aquesta setmana, amb l’obertura de noves delegacions a quatre capitals europees. Com a reacció a la difusió internacional de la nostra causa, el ministre d’exteriors espanyol ha continuat amb la seva tasca impagable de difusió de la voluntat catalana de declarar la independència, aquesta setmana, davant del Vaticà i la República italiana. La seva acció demostra ben clar que, una vegada declarada la independència pel nostre Parlament, l’Estat espanyol se sap sense eines a l’abast per imposar per la força el control del territori i que tot ho fia a la negativa que la República Catalana obtingui el reconeixement de països tercers. Més enllà de les amenaces que busquen tenallar-nos de por, la sensació d’impotència d’un Estat col·lapsat és cada vegada més intensa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…