Ves al contingut principal

Consultes / Declaració

CONSULTES. Fins i tot els més conspicus monàrquics ho veuen. Enmig del bloqueig, la figura institucional del rei espanyol no serveix absolutament de res. Cap mena d’acció del més mínim valor polític. Només trobades protocol·làries. Pel que es veu, el Borbó, després del doble fracàs de la investidura fallida de Mariano Rajoy, ha renunciat a fer una nova ronda de consultes a les forces polítiques implicades en la constitució d’un govern a Espanya: tot empantanegat fins que passin les eleccions a Euskadi i Galícia del dia 25 de setembre; uns comicis que, per més que l’Enric Juliana fantasiegi (com gairebé sempre, amb gràcia, però sense encertar-ne ni una) no resoldran absolutament res. La situació de bloqueig encara ens oferirà un altre mes d’espectacle patètic (com encolomar-se els uns als altres la responsabilitat del fiasco), fins a la definitiva dissolució de les cambres, per tercera vegada en un any, el proper 31 d’octubre.

DECLARACIÓ. Raül Romeva, a càrrec de l’acció exterior del Govern (amb la col·laboració d’altres agents tan eficients com el Diplocat), dirigeix una política diplomàtica que va fent forat; aquesta setmana, amb l’obertura de noves delegacions a quatre capitals europees. Com a reacció a la difusió internacional de la nostra causa, el ministre d’exteriors espanyol ha continuat amb la seva tasca impagable de difusió de la voluntat catalana de declarar la independència, aquesta setmana, davant del Vaticà i la República italiana. La seva acció demostra ben clar que, una vegada declarada la independència pel nostre Parlament, l’Estat espanyol se sap sense eines a l’abast per imposar per la força el control del territori i que tot ho fia a la negativa que la República Catalana obtingui el reconeixement de països tercers. Més enllà de les amenaces que busquen tenallar-nos de por, la sensació d’impotència d’un Estat col·lapsat és cada vegada més intensa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…