Ves al contingut principal

Diàleg / Diferents

DIÀLEG. En un dia de la marmota perpetu, el diari comtal publicava a tot drap dilluns un article de Miquel Iceta amb una nova oferta per aturar l’independentisme. A diferència de l’”apoyaré” de Zapatero, aquesta vegada, sense comptar ni tan sols amb un majoria viable al Congreso. Però més enllà de l’unicornisme del seu impossible itinerari legislatiu, allò que feia més vergonya era el contingut de la proposta, un combinat d’afirmacions boniques sense cap concreció i de mirallets, xavalla per als indígenes. El moment més sublim de l’article era quan el bo d’Iceta ens prometia comptar amb un distintiu regional a les xapes dels vehicles... com a França, un veritable prodigi de respecte plurinacional. Una proposta que fa quinze anys ja hauria semblat ridícula. Un programa de petites concessions, sempre reversibles, i totalment contrari a la tendència de l’electorat espanyol (inclòs el de Podemos) a una major centralització del poder.

DIFERENTS. Arran del seu apartament definitiu de les llistes (quina sorpresa dels tribunals espanyols!), la Mònica Terribas entrevistava dilluns Arnaldo Otegui. El líder de l’esquerra independentista basca enunciava com a diferència fonamental entre el moment polític de Catalunya i d’Euskadi el fet que al nostre país una part substancial, fins i tot un segment de la burgesia i altres sectors benestants, havia comprès finalment que necessita un estat que protegeixi els seus interessos. I que això a Euskadi encara no passa. Sembla evident que, com la crisi ha fet palès, al País Basc, la hisenda pròpia ha permès posar a mans de la gent uns recursos que en el cas de Catalunya han volat sense remissió a mans de l’AVE, l’exèrcit i el salvament de la banca. A diferència de nosaltres, ells sí tenen alguna cosa important a perdre: nosaltres, només un Parlament de fireta i una Generalitat buida de competències.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.