Ves al contingut principal

Espectacle / Fiscal

ESPECTACLE. Juan Rosell, l’ínclit president català dels empresaris espanyols representats a la CEOE ha intentat posar aquesta setmana el seu petit gra de sorra en l’esperpent polític que es viu a la capital del Regne. Per idees peregrines que no sigui. Diu que una possible solució a l’atzucac de la incapacitat de formar govern podria ser el vot secret a la investidura. A banda que els maletins volant de banda a banda podrien arribar a tapar el sostre del Congreso, la proposta generaria un veritable daltabaix al si dels partits i no serviria de res, si del que es tracta és d’obrir una legislatura que pugui tenir la més mínima viabilitat política. Vot secret també per als pressupostos? I sobre les reformes laborals? I sobre el model educatiu? Certament, la desesperació porta a oferir pegats impresentables. Ai si riurem, d’aquí al Nadal...

FISCAL. Ens amenacen com si allò que plantegem fos un problema de simple sotmetiment a la legalitat. Som uns pirats que hem decidit viure al marge de la llei. Això és tot. L’estampa és lamentable: sobretot, perquè denota que els valors democràtics fonamentals, al Regne d’Espanya, són només una crosta superficial que, quan convé, s’arrenca sense contemplacions, encara que a sota torni a brollar la sang a dojo. Així, en una exhibició modèlica de divisió de poders, si cal, fins i tot en la gran festa de la judicatura espanyola i davant del cap de l’Estat, el poc temps que no dediquen a polititzar la justícia el consagren a judicialitzar la política. Amb frases tan brillants com ara que la llibertat no allibera, només la llei. Vaja, com a Turquia o la Xina, quan es tracta dels kurds o d’Hong Kong. Aquesta fiscal general no sembla gaire afinada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.