Espectacle / Fiscal

ESPECTACLE. Juan Rosell, l’ínclit president català dels empresaris espanyols representats a la CEOE ha intentat posar aquesta setmana el seu petit gra de sorra en l’esperpent polític que es viu a la capital del Regne. Per idees peregrines que no sigui. Diu que una possible solució a l’atzucac de la incapacitat de formar govern podria ser el vot secret a la investidura. A banda que els maletins volant de banda a banda podrien arribar a tapar el sostre del Congreso, la proposta generaria un veritable daltabaix al si dels partits i no serviria de res, si del que es tracta és d’obrir una legislatura que pugui tenir la més mínima viabilitat política. Vot secret també per als pressupostos? I sobre les reformes laborals? I sobre el model educatiu? Certament, la desesperació porta a oferir pegats impresentables. Ai si riurem, d’aquí al Nadal...

FISCAL. Ens amenacen com si allò que plantegem fos un problema de simple sotmetiment a la legalitat. Som uns pirats que hem decidit viure al marge de la llei. Això és tot. L’estampa és lamentable: sobretot, perquè denota que els valors democràtics fonamentals, al Regne d’Espanya, són només una crosta superficial que, quan convé, s’arrenca sense contemplacions, encara que a sota torni a brollar la sang a dojo. Així, en una exhibició modèlica de divisió de poders, si cal, fins i tot en la gran festa de la judicatura espanyola i davant del cap de l’Estat, el poc temps que no dediquen a polititzar la justícia el consagren a judicialitzar la política. Amb frases tan brillants com ara que la llibertat no allibera, només la llei. Vaja, com a Turquia o la Xina, quan es tracta dels kurds o d’Hong Kong. Aquesta fiscal general no sembla gaire afinada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas