Ves al contingut principal

Fractura / Igual

FRACTURA. Amb la seva incontinència verbal habitual, el ministre d’afers exteriors espanyol ha continuat desbarrant aquesta setmana. Després de considerar-nos més perillosos que un atac terrorista, ha dit ara que els costarà entre 20 i 30 anys recosir la suposada fractura de la societat catalana. Es veu que se n’ocuparan ells. Nosaltres no hi juguem cap paper: no només no tenim dret a opinar sobre el nostre futur (el decidiran en nom nostre) sinó que seran ells els qui arreglaran la nostra destrossa. El que no ha especificat és si abans li agradaria fer-nos desaparèixer físicament o no. La darrera vegada que van haver d’intervenir per tancar ferides va ser el 1939 amb el seu “Ejército de Ocupación de Cataluña” i els va costar “quaranta d’anys de pau”, fins a assolir la restauració borbònica. Ara es veuen amb cor de fer-ho en la meitat de temps.

IGUAL. En una entrevista radiofònica l’endemà de la Diada el vicepresident del Govern català expressava un posicionament original, però, crec, àmpliament compartit a Catalunya. DUI + RUI, RUI + DUI, Constituents + DUI, RUI + Constituents: a la majoria potser ja ens és igual quin sigui l’ordre de les coses, volem la cosa. Que els tècnics, els experts, en funció de l’operativitat i la conveniència, ens exposin el què amb la màxima claredat possible. I endavant les atxes, com deia feliçment la cançó. I que comenci la festa. Al capdavall, el més possible és que la repressió contra el Parlament acabi accelerant i esberlant qualsevol estratègia prèvia per a la desconnexió i que el dubte sigui, bàsicament, si el Govern espanyol està disposat o no a suspendre per la força la cambra catalana, una vegada el Parlament ignori la inhabilitació de la seva presidenta i la gent la defensi al carrer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…