Fractura / Igual

FRACTURA. Amb la seva incontinència verbal habitual, el ministre d’afers exteriors espanyol ha continuat desbarrant aquesta setmana. Després de considerar-nos més perillosos que un atac terrorista, ha dit ara que els costarà entre 20 i 30 anys recosir la suposada fractura de la societat catalana. Es veu que se n’ocuparan ells. Nosaltres no hi juguem cap paper: no només no tenim dret a opinar sobre el nostre futur (el decidiran en nom nostre) sinó que seran ells els qui arreglaran la nostra destrossa. El que no ha especificat és si abans li agradaria fer-nos desaparèixer físicament o no. La darrera vegada que van haver d’intervenir per tancar ferides va ser el 1939 amb el seu “Ejército de Ocupación de Cataluña” i els va costar “quaranta d’anys de pau”, fins a assolir la restauració borbònica. Ara es veuen amb cor de fer-ho en la meitat de temps.

IGUAL. En una entrevista radiofònica l’endemà de la Diada el vicepresident del Govern català expressava un posicionament original, però, crec, àmpliament compartit a Catalunya. DUI + RUI, RUI + DUI, Constituents + DUI, RUI + Constituents: a la majoria potser ja ens és igual quin sigui l’ordre de les coses, volem la cosa. Que els tècnics, els experts, en funció de l’operativitat i la conveniència, ens exposin el què amb la màxima claredat possible. I endavant les atxes, com deia feliçment la cançó. I que comenci la festa. Al capdavall, el més possible és que la repressió contra el Parlament acabi accelerant i esberlant qualsevol estratègia prèvia per a la desconnexió i que el dubte sigui, bàsicament, si el Govern espanyol està disposat o no a suspendre per la força la cambra catalana, una vegada el Parlament ignori la inhabilitació de la seva presidenta i la gent la defensi al carrer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)