Onze / Patata

ONZE. La Diada d’aquest any era una prova d’esforç d’alt risc. Es tractava del cinquè any consecutiu de mobilització massiva i arribava després que la gent hagués fet a les urnes el que tocava: atorgar el mandat democràtic definitiu a una majoria parlamentària independentista. Fa mesos que tothom té clar que la feina clau toca ara als nostres representants. Aquesta Diada, a més, no tenia un objectiu immediat que calgués acomboiar: no tenia un 9-N a la cantonada com el 2014 o unes eleccions plebiscitàries del 27-S com el 2015, que havien estat la benzina de les dues darreres mobilitzacions. Aplegar, doncs, al carrer, al voltant del 10% de la població d’un país és una barbaritat d’unes dimensions tals que és per estar-ne del tot orgullós d’aquest poble. S’estudiarà i molt la potència extraordinària d’aquest moviment i ens en sentirem orgullosos tota la vida. Les generacions futures ens envejaran.

PATATA. La primera escletxa, de moltes que arribaran fins que guanyem, en l’estratègia repressiva de l’Estat contra les institucions catalanes ha arribat del TC. Tot i la majoria conservadora de l’alt tribunal, els magistrats no tenen ganes d’esdevenir executors de la repressió que els dicti el Govern. Que cadascú es faci responsable dels seus actes, pensen. Una de les incògnites de les properes setmanes, doncs, serà la de comprovar fins a quin punt suporten la pressió a l’hora de negar-se a encapçalar les mesures sancionadores contra la presidenta del Parlament català. De moment, sembla que volen resoldre primer els recursos presentats per les institucions basques i catalanes contra les noves funcions del TC. Aquesta pot esdevenir una qüestió altament decisiva perquè finalment puguem dir que amb el Constitucional va començar i va acabar tot plegat, just deu anys més tard.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas