Ves al contingut principal

Pagar / Polititzat

PAGAR. Al llarg de la setmana, el president Puigdemont, la presidenta del Parlament i els membres del Govern en ple han anat anunciant la seva voluntat de participar avui en la gran manifestació de la Diada. En el seu to habitual, Xavier García Albiol ha amenaçat el president de la Generalitat que “pagarà políticament” la seva assistència, en crear un precedent molt dolent. L’argument, el propi del manual del dependentisme: que si hi va no representa tots els catalans. Clar, evidentment. Representa aquells que l’han escollit, que fan majoria al Parlament de Catalunya. A tots no. Però voldria tranquil·litzar el líder popular: no és la primera vegada que passa. Quan el president Puigdemont ha participat a Catalunya en actes presidits pel Borbó a mi i a uns quants catalans més tampoc no ens ha representat. Segur que els seus enemics aquesta tria no li’n faran pagar.

POLITITZAT. Preocupat per l’escalfament evident de la participació durant la darrera setmana, el diputat de Ciudadanos Carlos Carrizosa ha criticat en roda de premsa al Parlament, atenció, redoblament de tambors... la politització de la Diada: és una de les imbecil·litats més bèsties que recordo. Una festa nacional, la nostra, en la qual es commemora (ells no, que són més del duc de Berwick) la defensa a ultrança de la comunitat política catalana com a tal, segons el dependentisme radical, no es pot polititzar! No és que no es pugui polititzar, és que si no es polititza no té cap mena de sentit. Sort que en la nova estratègia del partit taronja calia camuflar-se per a ocupar espai a l’antic catalanisme autonomista. Sembla com si ja només els quedés el comte de Godó, que es declara com a tal (no us perdeu la foto) just abans de considerar Rajoy un bon president. Com en Rivera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…