Ves al contingut principal

Pagar / Polititzat

PAGAR. Al llarg de la setmana, el president Puigdemont, la presidenta del Parlament i els membres del Govern en ple han anat anunciant la seva voluntat de participar avui en la gran manifestació de la Diada. En el seu to habitual, Xavier García Albiol ha amenaçat el president de la Generalitat que “pagarà políticament” la seva assistència, en crear un precedent molt dolent. L’argument, el propi del manual del dependentisme: que si hi va no representa tots els catalans. Clar, evidentment. Representa aquells que l’han escollit, que fan majoria al Parlament de Catalunya. A tots no. Però voldria tranquil·litzar el líder popular: no és la primera vegada que passa. Quan el president Puigdemont ha participat a Catalunya en actes presidits pel Borbó a mi i a uns quants catalans més tampoc no ens ha representat. Segur que els seus enemics aquesta tria no li’n faran pagar.

POLITITZAT. Preocupat per l’escalfament evident de la participació durant la darrera setmana, el diputat de Ciudadanos Carlos Carrizosa ha criticat en roda de premsa al Parlament, atenció, redoblament de tambors... la politització de la Diada: és una de les imbecil·litats més bèsties que recordo. Una festa nacional, la nostra, en la qual es commemora (ells no, que són més del duc de Berwick) la defensa a ultrança de la comunitat política catalana com a tal, segons el dependentisme radical, no es pot polititzar! No és que no es pugui polititzar, és que si no es polititza no té cap mena de sentit. Sort que en la nova estratègia del partit taronja calia camuflar-se per a ocupar espai a l’antic catalanisme autonomista. Sembla com si ja només els quedés el comte de Godó, que es declara com a tal (no us perdeu la foto) just abans de considerar Rajoy un bon president. Com en Rivera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…