Pinça / Ridícul

PINÇA. L’establishment no descansa mai. Mentre els Comuns, aliens a la que es prepara (en això són coherents, perquè pensen que no passarà res) es reuneixen per concretar la seva oferta electoral a la primavera, la plataforma liberal dependentista propulsada per les escorrialles de l’antiga CiU difunta va fent també les seves passes inicials. Recorda una mica, però, les gestions discretes de Duran i Lleida, mesos abans de l’esclat definitiu dels democristians, amb voluntat de crear una marca alternativa capaç de fer-los sobreviure, transvestits, de manera inverosímil, de nova política. Ara, l’ex-CDS Antoni Fernández Teixidó, l’ex-UDC Roger Muntañola i l’ex-CDC Xavier Cima (el senyor Arrimadas), van cobant el seu particular club dels rebotats: ben segur, els de sempre els posaran el cel als peus a canvi d’erosionar l’independentisme. Gira el procés i les maniobres sempre són les mateixes. I tanta reiteració potser va deixant de ser efectiva.

RIDÍCUL. La capacitat dels QWERTY per rabejar-se en el ridícul supera ja a aquestes alçades tot el que era previsible. Cada setmana d’estiu el nivell de la seva dignitat política cau més i més avall. Després de disparar contra tot allò que es mou, en particular si és d’Esquerra, i d’alliçonar cada dia la CUP sobre què ha de fer i què no, aquests dies han emprès una denúncia de la persecució de la qual, suposadament, són objecte a les xarxes socials. Diumenge a la tarda, Marta Ribas i Lluís Rabell denunciaven a l’úníson els insults rebuts des d’un compte de twitter amb només dos tuits i trenta seguidors, com a exemple dels atacs dels quals són victimes. Examinada la naturalesa de l’agressor, era fàcil determinar que es tractava d’un perfil creat per la policia, per l’entorn de SCC o fins i tot per ells mateixos. Prou de fer el ridícul, de veritat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas