Ves al contingut principal

Reacció / Tripartit

REACCIÓ. L’actitud del govern espanyol davant l’èxit de la Diada ha estat l’esperada, transitant d’ignorar-ne l’abast i negar-ne qualsevol impacte polític a desplegar les clàssiques amenaces. A rebuf de la premsa del règim, posar-ne de relleu la menor participació en la que, tot i així, serà, gairebé segur, la mobilització més gran de l’any 2016 arreu d’Europa. Davant la proposta immediata del president Puigdemont d’un referèndum acordat (un element de volguda aproximació als Comuns), la vicepresidenta va saltar d’immediat a titllar d’oportunista (?) la proposta i el ministre de justícia a invocar-hi tot el pes de la llei. Sáenz de Santamaría, a més, va recordar la divisió de les famílies catalanes i va presentar la proposta (present al programa electoral de Junts pel Sí) com a una concessió per obtenir el suport de la CUP a la moció de confiança. Tot plegat, doncs, tremendament original. No s’havia dit mai.

TRIPARTIT. No per esperable no deixava de convenir que ERC aclarís posició davant dels malpensats. El famós acte de Sant Boi va tenir llums i ombres: com a rememoració de la Diada del 76 va ser fallit, en deixar al marge la meitat dels hereus d’aquell esperit unitari. Com a jugada de present fou un autèntic gol per l’escaire de l’independentisme: portar la gent de Podemos, CCOO i la UGT a un acte amb ERC i la CUP tot deixant de banda ICV i el PSC, va ser d’una habilitat extrema. Bàsicament, perquè va obrir un flanc de divisió interna de mil dimonis en l’àmbit encomunista: les crítiques dels seus propis a Albano Dante Fachín van ser immediates a les xarxes. I Joan Coscubiela encara deu estar hiperventilant. En tot cas, deixar clar, com feu Junqueras el 12 de setembre que ERC només governarà amb independentistes era del tot necessari.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…