Ves al contingut principal

Reacció / Tripartit

REACCIÓ. L’actitud del govern espanyol davant l’èxit de la Diada ha estat l’esperada, transitant d’ignorar-ne l’abast i negar-ne qualsevol impacte polític a desplegar les clàssiques amenaces. A rebuf de la premsa del règim, posar-ne de relleu la menor participació en la que, tot i així, serà, gairebé segur, la mobilització més gran de l’any 2016 arreu d’Europa. Davant la proposta immediata del president Puigdemont d’un referèndum acordat (un element de volguda aproximació als Comuns), la vicepresidenta va saltar d’immediat a titllar d’oportunista (?) la proposta i el ministre de justícia a invocar-hi tot el pes de la llei. Sáenz de Santamaría, a més, va recordar la divisió de les famílies catalanes i va presentar la proposta (present al programa electoral de Junts pel Sí) com a una concessió per obtenir el suport de la CUP a la moció de confiança. Tot plegat, doncs, tremendament original. No s’havia dit mai.

TRIPARTIT. No per esperable no deixava de convenir que ERC aclarís posició davant dels malpensats. El famós acte de Sant Boi va tenir llums i ombres: com a rememoració de la Diada del 76 va ser fallit, en deixar al marge la meitat dels hereus d’aquell esperit unitari. Com a jugada de present fou un autèntic gol per l’escaire de l’independentisme: portar la gent de Podemos, CCOO i la UGT a un acte amb ERC i la CUP tot deixant de banda ICV i el PSC, va ser d’una habilitat extrema. Bàsicament, perquè va obrir un flanc de divisió interna de mil dimonis en l’àmbit encomunista: les crítiques dels seus propis a Albano Dante Fachín van ser immediates a les xarxes. I Joan Coscubiela encara deu estar hiperventilant. En tot cas, deixar clar, com feu Junqueras el 12 de setembre que ERC només governarà amb independentistes era del tot necessari.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.