Record / Salt

RECORD. La memòria enyorada dels qui ens han deixat és sempre molt present a cada 11-S. Enguany, molt, la d’en Jordi Carbonell. Molts dels qui avui sortirem al carrer portarem al cap i a la samarreta el nom de la Muriel Casals. Ha estat un encert que el Govern de la Generalitat hagi decidit concedir-li pocs dies abans la seva Medalla d’Or. Imprescindible escoltar el brillant discurs de la seva filla en l’acte de recepció al Palau de la Generalitat. La recorda també aquests dies en forma de llibre qui la va succeir en la presidència de l’Òmnium, Quim Torra. La Muriel Casals simbolitza totes les virtuts del procés: la fusió de la gent més formada, la suma d’ideologies i tradicions polítiques molt diferents i l’activisme cultural d’un moviment únic a Europa per la seva potència. Amb el llegat de gent com ella no podem fer altra cosa que guanyar.

SALT. Més enllà de la polèmica de les sigles (absurda de tots els punts de vista, també per la improvisació dels antics convergents en el seu tumultuós congrés fundacional), la decisió del Ministeri de l’Interior espanyol de denegar la inscripció del Partit Català Demòcrata, amb la impúdica exhibició d’un avís en relació a una possible incompliment de la Llei de Partits en incloure la independència com un dels seus objectius fundacionals, suposa un veritable pas de gegant en l’escalada de l’Estat contra el procés independentista. La insinuació apunta al que podríem tenir damunt la taula d’aquí uns pocs mesos: la desobediència a la inhabilitació de la presidenta del Parlament com a argument per a la il·legalització dels tres partits independentistes i la configuració d’un nou Parlament, després de noves eleccions, dominat pel dependentisme. Un autèntic carreró sense sortida per a la repressió del Govern espanyol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)