Ves al contingut principal

Record / Salt

RECORD. La memòria enyorada dels qui ens han deixat és sempre molt present a cada 11-S. Enguany, molt, la d’en Jordi Carbonell. Molts dels qui avui sortirem al carrer portarem al cap i a la samarreta el nom de la Muriel Casals. Ha estat un encert que el Govern de la Generalitat hagi decidit concedir-li pocs dies abans la seva Medalla d’Or. Imprescindible escoltar el brillant discurs de la seva filla en l’acte de recepció al Palau de la Generalitat. La recorda també aquests dies en forma de llibre qui la va succeir en la presidència de l’Òmnium, Quim Torra. La Muriel Casals simbolitza totes les virtuts del procés: la fusió de la gent més formada, la suma d’ideologies i tradicions polítiques molt diferents i l’activisme cultural d’un moviment únic a Europa per la seva potència. Amb el llegat de gent com ella no podem fer altra cosa que guanyar.

SALT. Més enllà de la polèmica de les sigles (absurda de tots els punts de vista, també per la improvisació dels antics convergents en el seu tumultuós congrés fundacional), la decisió del Ministeri de l’Interior espanyol de denegar la inscripció del Partit Català Demòcrata, amb la impúdica exhibició d’un avís en relació a una possible incompliment de la Llei de Partits en incloure la independència com un dels seus objectius fundacionals, suposa un veritable pas de gegant en l’escalada de l’Estat contra el procés independentista. La insinuació apunta al que podríem tenir damunt la taula d’aquí uns pocs mesos: la desobediència a la inhabilitació de la presidenta del Parlament com a argument per a la il·legalització dels tres partits independentistes i la configuració d’un nou Parlament, després de noves eleccions, dominat pel dependentisme. Un autèntic carreró sense sortida per a la repressió del Govern espanyol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…