Ves al contingut principal

Senyal / Tots

SENYAL. La reunió dels caps de govern d’Alemanya, França i Itàlia per redefinir els futur de la UE post-Brexit és simptomàtica del valor del Regne d’Espanya a la comunitat internacional. Un país presoner del deute i incapaç de formar govern. Un problema creixent. Un actiu generador d’inestabilitat econòmica i territorial, que s’obre un nou front amb l’atac flagrant a la democràcia a Euskadi, on fa vetar un candidat sense encomanar-se a ningú. Aviat caldrà aplicar mesures draconianes per ordre dels guardians dels creditors i, ben segur, no vindran acompanyades d’una millora de la qualitat d’un ordre democràtic que a Espanya fa anys que es desploma en caiguda lliure. Gairebé descartada l’opció que els barons obliguin Pedro Sánchez i els seus a acceptar la rendició, ara ja només una trucada de la cancellera Merkel pot evitar una nova repetició de les eleccions, igual com va forçar una reforma constitucional un mes d’agost.

TOTS. El manual dependentista és reiteratiu i, molt sovint, mancat de qualsevol mena de lògica. Hi ha un recurs fonamental que consisteix a presentar qualsevol iniciativa de l’independentisme com adreçada només a una part de la societat. Agradi més o menys, tant la dependència com la plena sobirania afecten tots els catalans, pensin com pensin. La lider de Ciudadanos a Barcelona, l’ex-popular Carina Mejías ha criticat l’alcaldessa Colau per insinuar la seva participació a la Diada que no és de tots. Naturalment, a ella mateixa li semblarà perfecte que Mariano Rajoy i el Borbó presideixin els actes d’una festa del 12-O que no representa tothom, imposar l’estanquera a centenars d’ajuntaments que no la consideren pròpia i la Marxa Reial des Borbons, un símbol que no representa milers de ciutadans. En aquests casos, naturalment, com que són els seus, no importa que tots aquests símbols siguin imposats sense ser els de tots.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.